Els teus pares, no et deixen fer allò que vols? T'obliguen a menjar el que no t'agrada? Has tingut mai ganes d'empaquetar-los perquè deixin d'empipar-te? Sí? Doncs és exactament això el que pot fer el gran inventor Helmunt von Enreden amb l'extraordinària màquina empaquetapares! I, encara més, s'ha empescat un giny magnífic que fabrica pares ideals en sèrie! Sona bé, oi?

•

• Marta Romera (Autor/a). , Jorge del Corral (Ilustrador/a).
• Col·leccions: Infantil>Pluja de llibres;Temàtica: Aventures;Gènere: Narrativa;Edats: + 8 Anys;Àmbit Educatiu: Educació Primària>Cicle Mitjà;IBIC: INFANTILES, JUVENILES Y DIDÁCTICOS>FICCIÓN E HISTORIAS REALES INFANTILES Y JUVENILES>Relatos de aventuras (infantil/juvenil);Fin Didáctico: Etapas educativas>Educación Primaria;Edad Lector: EDAD/NIVEL DE INTERÉS>Edad de interés: a partir de 8 años;

• Llibres infantils i juvenils.

Totes li ponen a la Giulia Corelli, restauradora del Museu d'Art de les Dones de Florència. Acaba de guanyar el prestigiós Premi Rinascimento i està a punt de rebre un xec de 500.000 ? de mans de Giacomo Fanucci, l'empresari i mecenes més ric de Florència. Però el dia de la gran cerimònia de lliurament del Premi, Fanucci desapareix i el seu advocat rep un paquet amb un missatge i una sèrie de pistes per trobar la víctima. Per acabar d'adobar la desgràcia, la policia escorcolla el pis de la Giulia i hi troba proves que la incriminen en el segrest. Amb l'ajuda de la seva amiga Ottavia, directora del Museu, la protagonista emprendrà una recerca contra rellotge que la portarà de Florència a Roma, seguint el rastre del geni de Miquel Àngel.

Una novel·la trepidant amb enigmes, missatges xifrats i, sobretot, amb molt d'art.

Les dones d'aigua són fades que viuen en rius, fonts i llacs. L'aragí era una dona d'aigua que vivia al fons del Gorg Negre. Un dia es va deixar veure per un home i fins i tot s'hi va casar. Però no us penseu que era fàcil casar-se amb una dona d'aigua: hi havia una condició…

Diuen que el diable és molt llest, espavilat i sobretot molt i molt dolent. Però aquest diable que va anar a parar a cal sastre de Sant Bartomeu Sesgorgues, de dolent sí que ho era, però de llest i espavilat, no gaire. Més aviat recorda el dimoni dels Pastorets, que va haver de fugir amb la cua entre les cames!

Sabeu qui era Hèrcules? I heu vist mai un gegant de tres caps? Però els Pirineus sí que els coneixeu, oi? Si llegiu la història que ens explica l’avi Vicenç, coneixereu un gegant de tres caps, i sabreu més coses d’Hèrcules i de la gent que vivia fa molts i molts anys a Catalunya, tants, que encara no existien ni els Pirineus...

Els dracs sempre són molt empipadors… Tot s’ho mengen, tot ho cremen i tot ho fan malbé… En Soler de Vilardell va aconseguir una espasa que podia acabar amb el drac: una espasa constel•lada. Aquestes espases tenen una fórmula de protecció que els cavallers que les porten han d’aprendre’s de memòria. I això de la memòria, no li anava gaire bé a en Soler de Vilardell...

En Max no sap com serà la seva mona de Pasqua. La dibuixa, se la imagina... De xocolata blanca, de xocolata negra, de mantega... Dins del conte en trobaràs una de dibuixada perquè la pintis tal i com t’imagines la teva!

Totpolit, la ciutat més neta del món, està ben a punt de deixar de ser-ho. I és que l'ambiciosa i malvada bruixa Conxorxa, amb l'ajut de la guineu Feufeu, s'ha empescat un pla cruel i pudent per convertir Totpolit en Mésquebrut, i així poder coronar-se com a Reina Suprema de totes les bruixes del món mundial. El seu pla és perfecte però el que la bruixa Conxorxa no ha previst és que a les clavegueres de Totpolit hi trobarà un entrebanc que li farà la feina més difícil.