978-84-19107-98-5
La possibilitat de dir-ne casa
Marta Orriols
Editorial: LABUTXACA Fecha de publicación: 10/01/2024Formato: Rústica
www.paquebote.com > Marta Orriols
La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l?endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i despertarà el seu instint de supervivència. Desorientada, s?haurà d?enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.
Aprendre a parlar amb les plantes és una novel?la delicada escrita des del punt de vista d?una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb allò que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper, capaç d?enfrontar el dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.
Què passa en una relació amorosa, estable però encara relativament jove, quan un dels dos pren una decisió unilateral que afecta directament el futur de la parella? Quan la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare, s?obre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella. Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares. Una anàlisi íntima al voltant de la voluntat, l?instint, la llibertat i les estructures socials. Marta Orriols ens ofereix una història propera i plena d?arestes sensibles on torna a desplegar la seva habilitat narrativa per descriure les emocions i pulsions més íntimes.
través de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits
gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l’amor. L’estima,
el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.
Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.
A través de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l’amor. L’estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se. Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.
La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l’instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida. Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d’enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.
La primera y esperada novela de una gran autora: el retrato de la encrucijada vital de una mujer.
«Marta Orriols tiene la capacidad de fijar con palabras la fugacidad y lo imprevisto de las circunstancias cotidianas.»
Ponç Puigdevall, El País
El odio y el amor a veces se acoplan en una sola bola, como gotas de mercurio, y de la amalgama surge un sentimiento pesante y tóxico y extrañamente añorado. Eso es lo que irrita. La añoranza, a pesar de todo.
Paula Cid es una neonatóloga de cuarenta y dos años con una vida controlada y ordenada. Apasionada de su trabajo e inmersa en la rutina de una relación de pareja que se resquebraja, pierde a Mauro en un accidente de tráfico pocas horas después de que él la invite a almorzar para comunicarle que, tras quince años de matrimonio, hay otra mujer en su vida y ha decidido marcharse de casa. Junto al dolor desgarrador de una muerte a destiempo, Paula deberá hacer frente a la desdicha de sentirse abandonada y sobrellevar no solo el duelo sino también el rencor. Solo una figura femenina que aparece en el hospital la tarde del fallecimiento de Mauro puede dar fe de que este hombre tenía ya otra vida... y tarde o temprano las dos mujeres tendrán que encontrarse.
Con su primera novela Marta Orriols se consolida ya como una de las autoras españolas más interesantes de la actualidad. Sabe poner la lupa sobre los movimientos del alma femenina y llevarnos del dolor a la ternura, de la sonrisa a la emoción.
«Marta Orriols tiene la capacidad de fijar con palabras la fugacidad y lo imprevisto de las circunstancias cotidianas.»
Ponç Puigdevall, El País
La crítica ha dicho sobre Anatomía de las distancias cortas:
«Cuando terminamos la lectura, tenemos la gratificante sensación de plenitud.»
Ramona Pérez, Ara Balears
«Mediante una prosa sencilla, pero intensa, cargada con algunos detalles magníficos que dotan de una emotividad extraordinaria un gesto cualquiera, como es apartar un mechón de pelo, o tomarse un café antes de ir a trabajar, la autora describe las relaciones humanas, la mayoría llenas de secretos inconfesables.»
Diari de Tarragona
«Se ha comparado a Marta Orriols con Alice Munro y Margaret Atwood. No es descabellada la comparación. Un debut literario sugerente.»
Enrique Martín, blog de Euskal Irrati Telebista
«Marta Orriols nos muestra esa vida oculta de miradas indiscretas, esos pensamientos íntimos y emociones que solo quien las siente puede conocer. [...] Cuando leía a Orriols, en cierta manera sentía que estaba ahí, asomada a mi ventana, escudriñando mi realidad.»
Isabel del Río, La Odisea del Cuentista