La Sigrid no entén res. Una noieta de poble com ella té molta feina per desxifrar, en aquesta ciutat, els codis de l?adultesa. Acaba d?arribar de Sant Guim de Freixenet amb el seu germà Noè, s?han instal·lat a casa d?una parenta amb un univers propi i ho té tot per descobrir. De la mà de la Sigrid, la Barcelona del Fòrum de les Cultures i dels enfollits tramvies contemporanis apareix amplicada fins a l?insòlit, filtrada a través d?una innocència inquisidora. Necessita córrer món perquè ha de tornar a casa amb alguna cosa, algun motiu, alguna coneixença que engresqui el seu germà a sortir de l?habitació on s?ha entestat a tancar-se.
Una novel·la sobre tot el que es perd de camí cap a la maduresa i sobre el que s?hi guanya. Sobre tenir fills, sobre tenir pares, sobre tenir temps i guanyar-se?l per poder desembarcar en un futur en què, de tant en tant, pari de ploure.
MAR BOSCH OLIVERAS
(Girona, 1981) va sorprendre fa uns quants anys amb 'Bedlam', premi Just M. Casero 2012. Crítica i públic es van rendir a l?equilibri d?ironia i mala llet de 'Les generacions espontànies', i amb aquesta novel·la es consolida amb una força literària que cal celebrar.

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.