Un terrabastall, una desfeta, una tragèdia… la guerra civil, i mai direm que la guerra és civilitzada; significà la fi de moltes coses i el principi de la fi de moltes altres. Vides esquerdades, esperances impossibles, somnis estroncats, capgirats, eliminats, arrabassats per l’egoisme, per la supèrbia, per la vanitat, pel fanatisme més absurd i perillós, aquell en el qual un home es pensa que té la raó absoluta i que ha d’imposar-la, siga com siga, als altres. Hi ha, però, bona gent, gent honesta que es resistirà com puga al bàrbar i a la barbàrie. Lluc de l’Aladrac, en El viatge dels novençans —la segona part de la trilogia que Ollé encetà amb L’escamot de la nit serrada—, torna a escena. Si en la primera de les novel·les assistim al record que fa el pastor de l’Aladrac, i posseeix Lluc un tarannà —els valors que ens fan ser com som— fonamental en l’imaginari d’Ollé, d’un episodi en el qual ajudà un escamot de soldats republicans, en aquesta, a partir d’una història referida pel seu nebot, retornem a trobar aquella mestria narrativa i exuberància lingüística capaç de transportar-nos més enllà de la lectura a una sèrie de mons ja quasi bé desapareguts on regnaven paraules i aromes, animals i plantes i sobretot algunes persones a qui Ollé rendeix homenatge.

La historiografía occidental ha relegado a menudo el océano Pacífico a la periferia del tablero político y económico de la Edad Moderna, a pesar de ser el germen del mercado globalizado actual. Entre las orillas de América del Sur y Asia existió en ese período una vasta y sofisticada red mercantil, liderada por China, que superaba los flujos comerciales intraeuropeos anteriores a 1800. De ese locus colonial de Asia oriental entre las décadas de 1570 y 1680 nos habla Manel Ollé; un espacio dinámico en el que confluyeron los intereses de distintos imperios, sultanatos y ciudades portuarias, flujos migratorios, culturas y credos. Este fascinante ensayo traza así un vívido fresco de una comunidad transpacífica, integrada por mercaderes, navegantes, emigrantes, misioneros, contrabandistas, corsarios y gobernantes europeos y asiáticos, que desbarata los tópicos sobre el papel que desempeñaron los Estados de Asia en la protoglobalización, y sitúa históricamente ciertos aspectos de la geopolítica actual.

No sempre el plagi ha estat un crim. El manlleu, la represa, el calc i el ressò d?arguments, temes i motius radica des de sempre en el cor de la creació literària. La criminalització del plagi és relativament recent i s?associa a la irrupció del mercat, el profit comercial i la propietat privada en la literatura. El miratge de l?originalitat també va enviar als marges aquest vessant dialògic de l?escriptura: parar l?orella als lloms dels llibres per sentir-ne les músiques que s?hi congrien i s?hi contagien.
Plagia millor! reflexiona sobre com ressonen les ficcions entre si: des de la tòpica clàssica fins a la polifonia, la intertextualitat, la metaficció, el palimpsest, la paròdia o el pastitx. També hi tenen un lloc el plagi de guerrilla i les escriptures conceptuals, l?instint depredador de robar-ho tot per fer-ne or, els punts de fuga, les friccions de papers de vidre, les paròdies, les oxidacions i les cures de desintoxicació, les apropiacions i les escriptures no-creatives.

A Mauri essencial presentem la gran trajectòria creativa i una mostra significativa d?obres de l?extensa producció del pintor Frederic Mauri Pallarés, home d?una gran formació artística. Ha exercit de catedràtic de dibuix a l?Institut de Batxillerat de Tortosa, ciutat on ha desenvolupat una gran aportació al món de l?art, que es fa evident en una obra pictòrica de recerca, potent, innovadora, creativa i molt personal.
A banda de la seua dedicació a la pintura, hem de ressaltar els diversos llibres que ha il·lustrat, els cartells anunciadors de múltiples activitats culturals, els seus dibuixos d?una exquisida perfecció formal, els excel·lents gravats i, darrerament, cal remarcar també la seua gegantina aportació al món de l?exlibrisme. Se?l considera un dels millors exlibristes contemporanis.

Després d?un dia de pluja intensa i d?una forta rierada, el pastor Lluc de l?Aladrac amb el seu jove nebot visiten la casa on es fa el vetlatori de Teresina la Fesola, amiga i cap d?una colla de plegadores d?olives. Allí, per atzar, coincideixen amb l?alcalde, Guillem Cadolles, parent de la difunta. Al llarg de tota la nit Lluc i Guillem, dues persones que es coneixen de vista, s?aproximen gràcies a les confidències i revelacions de fets viscuts amb decisió i coratge en moments difícils. Sobrevolant l?intens capítol dels soldats, el del batle o el del bonhomiós pastor, gaudireu d?una descripció minuciosa dels paisatges i de les plantes que hi creixen, dels conreus, de les bèsties salvatges i dels ramats, de les festes i les tradicions i del llenguatge, patrimoni, també, que cal protegir. La preocupació per la pèrdua i el gust per la recuperació del lèxic es fa evident al llarg del llibre amb els nombrosos noms de les plantes i dels animals, dels objectes de la casa i del treball, i amb l?abundor de sinònims, tan acurats, que empra l?autor.

Tao é uma compilação de fragmentos ? os mais visuais, concretos e compreensíveis ? do Livro do Tao (ou Tao te King, Daodejing), o livro central do taoismo e do pensamento chinês. As frases curtas e cheias de sabedoria do Tao combinam perfeitamente com as ilustrações metafóricas e naifs, com uma gama de cores reduzida aos azuis, vermelhos e cinzentos. Tao apresenta muitas imagens da natureza que revelam qualidades que convém seguir: a água (suave e forte ao mesmo tempo) ou o bambu (flexível e cheio de vida)... mas também dá valor às partes vazias das coisas (as portas das casas, os copos), ao que não tem forma nem serve para nada. A imersão das crianças no pensamento taoista (ajudada pelo «Guia de leitura») permite um confronto com valores que não costumam estar muito presentes na sociedade atual: a simplicidade, deixar que as coisas sigam o seu caminho, a discrição, a intuição, a harmonia com a natureza, a flexibilidade de pensamento...

¿Cómo podemos introducir a los niños en la filosofía del taoísmo?
A través de fragmentos seleccionados del Libro del Tao que hablan sobre ríos, casas, vasos o árboles, descubrirán que el sabio no siempre es el más fuerte y poderoso, sino un barquero que sabe aprovechar las corrientes del río, alguien blando y flexible como un bambú, que hace sin hacer y enseña sin querer, que avanza sin seguir caminos ni huellas y no se pierde nunca

¿Com podem introduir els nens en la filosofia del taoisme?
A través de fragments seleccionats del Llibre del Tao que parlen sobre rius, cases, gots o arbres, descobriran que el savi no sempre és el més fort i poderós, sinó un barquer que sap aprofitar els corrents del riu, algú tou i flexible com un bambú, que fa sense fer i ensenya sense voler, que avança sense seguir camins ni petjades i no es perd mai.