Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.
ÍNDEX
Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de
Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.
El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.
El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.


ÍNDEX

Pròleg – Reflexions sobre la llegenda

— Conceptes i límits —
Carme Oriol: La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu — Jesús Carruesco: La llegenda en el món grec — Diana Gorostidi: Llegendes de la Roma arcaica: entre història, literatura i folklore — Magí Sunyer: La llegenda històrica romàntica — Alfons Gregori: L’ambigüitat de la creença: la llegenda i el fantàstic a la llum de les teories contemporànies de la literatura i el folklore

— Llegenda i literatura —
Joana Zaragoza: Aquil·les: una vida breu i una fama eterna — Emili Samper: Francesc Maspons i Labrós i les Tradicions del Vallès: un tast del llegendari català — Margarida Aritzeta: Narcís Oller, llegendes, mites nacionals i mites literaris — Albert Oliva: Llegenda i festa. Narcís Oller i Josep Aladern — Jordina Gort: La llegenda del comte Arnau vista per Frederic Soler — Montserrat Corretger: Relat llegendari fundacional i llegenda: la prosa narrativa de Carner, López-Picó i Maseras el 1922 — Montserrat Palau: Folklore i llegenda en el teatre de Ventura Gassol: La mort de l’os — Joan Ramon Veny: De la «llegenda» de la reina Esther a la Primera història espriuana