Los autores describen y analizan con humor e ironía, en un lenguaje agudo, la vida cotidiana en la nueva sociedad soviética, desvelando la grotesca realidad tras la normalidad aparente. Frente a los «escritores proletarios», estos autores ofrecen la otra corriente de la literatura soviética que, innovadora y continuadora a la vez, forma parte de la mejor tradición de los grandes escritores rusos.

Un doctor Jekyll aristòcrata en plena URSS; un soviet d'inquilins amb ganes d'ocupar-li el vell palau; uns pacients sotmesos a operacions monstruoses per retrobar la potència física de la joventut; un petaner famèlic a qui el savi canvia les glàndules sexuals per les d'un assassí executat: vet aquí els ingredients d'aquest relat satíric que desafia alegrement la societat soviètica. Qui explica, naturalment, és el gos.

Sobre la base d'un episodi de la guerra civil russa, Bulgàkov escriví una novel·la, La guàrdia blanca, i una posterior adaptació teatral, Els dies dels Turbin. Fortament autobiogràfíca, l'acció ens narra la història d'una família afí al partit dels blancs, amb una oposició obstinada dels seus valors a les tesis de les noves autoritats soviètiques. Polèmica en el seu temps i encara avui actual, Els dies dels Turbin va ser representada el 1926 amb gran èxit popular, però els atacs continus de la crítica oficial van fer que la censura la prohibís. Tot i això, ha restat com el drama més famós de Bulgàkov, punt de referència obligat de diverses generacions d'homes de teatre soviètics.