A la primeríssima postguerra, quan tot l’entramat institucional del catalanisme estava desarticulat i el gruix dels pensadors del moviment malvivien a l’exili o sobrevivien en silenci a l’interior, Maurici Serrahima, als quaranta anys, va escriure aquest assaig ambiciós per dotar d’ideologia els primers nuclis de joves resistents que es van comprometre en la pervivència de la catalanitat com a element aglutinador d’un poble. Acabat de redactar amb l’esperança que el final de la Segona Guerra Mundial enderroqués el franquisme, Mentrestant, distribuït en poquíssimes còpies mecanografiades, actuà com un far isolat enmig de la foscor.

Maurici Serrahima dedica aquest formidable assaig de crítica literària a dotze mestres: com bé diu en l'advertiment previ, es tracta de donar una idea global de com s'ha produït el desplegament i la continuïtat de la prosa catalana durant un segle. El seu tracte personal amb vuit dels autors citats fa que no es limiti a parlar de la seva obra sinó de tot allò que li és útil per caracteritzar-los. A poc a poc es dibuixen les figures humanes en el moment que van viure i escriure, en l'evolució que segueixen les tendències de l'època. El lector es troba, doncs, davant d'una obra que li permetrà descobrir amb una extraordinària naturalitat el valor, l'abast i els eixos literaris de l'obra de cada un dels autors.