El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.

El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc de pesos i mesures que és la vida d’una família. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia del pare i els retrets de la mare. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels fills per fer realitat el desig d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.

Marta Rojals demostra de nou que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.

El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d?explicar. Les paraules no donen l?abast, es perden els matisos, els codis, l?entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l?Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot. El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d?aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d?una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d?un pare que sublima l?afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d?una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d?arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d?un país el paisatge del qual ?terra, mar i aire? es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment. Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera novel·la que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d?aprofundiment psicològic que li permet afegir a l?Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l?Anna de L?altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.

Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i
passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el
despatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als
pensaments. Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda,
entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre
coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i
passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el
despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als
pensaments. Després de l'exili universitari i laboral l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda,
entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre
coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

L’Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre
calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva
parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a
la Barcelona d’avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una
transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar
amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten.

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l’Ebre.

Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments.

Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l’amor, l’amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l món.

Amb el teló de fons de l’actualitat més omnipresent i fent gala de l’estil fresc i personal, el sentit de l’observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captivar a Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals desplega present i passat com un mecanisme exacte al voltant d’una protagonista plena d’arestes i ofereix una novel·la extraordinària sobre els secrets, les relacions i la necessitat d’oblidar.

L’Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma per obligació, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, el seu company, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada.

En un context en què tot trontolla, és fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona actual això no és una excepció: la crisique ofega, una inquilina imprevista, una família que obliga, una transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten.

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l#Ebre.

Com cada any per Tots Sants, l#Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l#acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d#arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments.

Després de l#exili universitari i laboral, l#Èlia s#adona que amb l#edat s#hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l#amor, l#amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l món.