La nit americana és una tècnica cinematogràfica que intenta transformar el dia en nit per poder gravar escenes nocturnes quan encara és de dia. És una mentida, una falsedat, un engany. Quan la Blanca rep la notícia que el seu pare ha mort, alguna cosa dins seu s?esquerda. No entén per què això l?afecta tan profundament, per què li fa tant de mal. Amb el seu pare ha tingut molt poca relació al llarg de tota la seva vida i la Blanca té una vida estable i feliç. O això sembla. De record en record, des de la infantesa al seu moment actual, i de conversa en conversa, com qui repassa un guió, la Blanca mira enrere i es fa moltes preguntes, i la principal és per què l?amor, sobretot el que no reps, fa tant de mal. Potser la vida de la Blanca ho ha estat, sempre, una nit americana. Una mentida, una falsedat, un engany? i potser això ha de canviar.

La Lola té quaranta-dos anys i una casa que en té cent cinquanta, que va heretar quan va morir la seva àvia Dolors. La va fer construir el seu rebesavi i hi ha viscut diverses generacions de la família. Però la Lola no té clar que la vulgui, aquesta casa. Perquè , si bé és cert que hi va passar la infantesa i la joventut, sempre a redós de la seva àvia i les seves històries, aquesta casa també és la casa d’un amor que ho va omplir tot: el dels seus avis. I ara, ella, amb una filla adolescent i un marit que l’enganya, això de l’amor que ho omple tot li pesa més que no pas la il·lusiona.