La Carla Mas, estrella del serial de la tele L'esquerra de l'Eixample, i la seva mare, una vella glòria de l'escena catalana, tenen una relació impossible. Han viscut juntes tota la vida i no han fet altra cosa que odiar-se mútuament. Ara la Carla li ha d'explicar que els responsables de la sèrie volen matar el seu personatge i no veu la manera... Mentrestant, la guionista, la Sílvia Clotet, és a punt de perdre el seu lloc de coordinació en favor de la Blanca Guerra, la nova protegida del Perejaume Oriol, creador de la bíblia del serial i penques professional. El drama està servit, i també una trama trepidant.

Els contes que conformen aquesta antologia són contes que la Maria ha explicat a mainada propera, per tant són contes viscuts i amb un propòsit i una intenció. Això els fa únics i irrepetibles. Sentiments com ara la culpa, la gelosia, l'enamorament, l'amistat, la compassió, les pròpies limitacions, la pèrdua o la por, apareixen a les nostres vides des de ben petits. Sovint no són fàcils de pair ni tampoc d'explicar. Amb aquest llibre de contes sobre sentiments, tant els petits com els grans estaran acompanyats en el difícil moment en el que afloren tot aquest munt de noves sensacions. La primera incursió a la literatura infantil de la Maria Jaén

Dues amigues s'havien fet promeses i juraments a la seva joventut.

Ara arriba l'hora de la veritat...

L'amor va trencar els llaços de l'amistat que unia l'Alícia i la Irene des de petites i en els moments més feliços de la seva joventut. Totes dues havien fet disbarats per estar l'una amb l'altra. Havien fet promeses i juraments. S'ajudarien sempre. Deu anys després de la seva última trobada, l'Alícia rep una cinta amb una gravació de la Irene, que es troba en una situació límit, postrada al llit per una malaltia.

Totes les històries d'amor s'assemblen -comença dient el missatge-, però tanmateix cadascú de nosaltres viu la seva pròpia història d'amor amb el convenciment que és única". Les paraules de l'amiga, incòmodes al principi, obligaran l'Alícia a remoure el passat i els fets i les raons que les van distanciar. «Una vegada em vas salvar la vida, te'n recordes? Així que, malgrat tot, encara confio en tu. Tinc dret a fer-ho, a confiar en tu, a considerar-te la meva amiga?», implora la Irene.

Amb La promesa, Maria Jaén signa una novel·la intimista, extraordinàriament punyent, que des de la seva publicació original el 1999 ha convidat molts lectors, tant joves com adults, a reflexionar sobre la força de l'amistat i sobre les decisions difícils -qüestions de vida o mort, literalment- a què ens aboca la nostra existència.