«Sembla provat que la Humanitat, de Jesucrist ençà, ha viscut molts anys—a la ratlla de 1800—sense descobrir aquesta cosa que ara en diem l’estiueig. L’estiueig, per definició, és una certa manera de passar l’estiu especialment cara a la gent de les ciutats. Actualment, els fills dels nostres amics casats, per tendres que siguin, tenen una idea molt clara de l’estiueig, de les seves gràcies i dels seus inconvenients. No anaven pas així les coses a començaments de segle. I no perquè els nostres amics no tinguessin fills, sinó perquè aleshores l’estiueig, que ara és mundà, popular i democràtic, no era ben bé mundà, ni popular, ni democràtic i gairebé direm que no era ni estiueig». Josep Maria Planes

Els fars del litoral català tenen el seu origen durant el regnat dIsabel II, a mitjan segle XIX. Lautor es planteja la seva història com un viatge a cavall entre el passat i el present. La història dels fars es contempla a través de les memòries dels projectes dels enginyers, així com dels llibres dordres i de servei dels faroners. Però aquesta història no es pot veure al marge de la del territori on es troben. Una i laltra van de la mà. La història i evolució dels fars fins a lextinció i la imatge que dells ens hem fet amb larribada de les noves tecnologies coincideix en el temps amb levolució del paisatge físic i humà de la costa des de finals del segle XIX fins a les primeres onades massives del turisme als anys 50-60. De la mateixa manera que lofici de faroner ha desaparegut, també ho han fet les formes de vida tradicional. I, en aquests casos, més que una suma, es va produir una substitució radical i, en conseqüència, una pèrdua irreparable. El llibre també es un viatge literari i personal a la recerca duna memòria que, ben sovint, ha estat bandejada com si es tractés dun estigma.