La vida entre quatre parets fa córrer lent el rellotge. Lent. Molt lent. I la vida a l?inici d?una desconeguda pandèmia mundial s?atura de cop un 17 de març en rebre una telefonada que diu ?considerada infectada de covid-19?. Un enfilall de textos, fins a 31 per tancar un cicle d?un mes, comencen a brollar de manera diària per compartir des de l?aïllament forçat sentiments, cabòries, records, emocions?
Confi(n)ada és un crit d?esperança en un moment difícil ple de temors i dubtes i una cerca de companyia en un període de màxima solitud. És una barreja de confinament i confiança que s?aglutina en aquest títol que juga amb les paraules, com hi juguen tots els textos que formen part d?aquesta obra. Cada dia un títol suggeridor que és eix del contingut que s?hi explica, que dona pistes del viatge interior i exterior que l?autora fa entre les línies que configuren tots els relats, amb la tipografia com a eina per precisar, per matisar, per llegir.

Quan les revistes conten rondalles presenta les dades bibliogràfiques d'un conjunt de rondalles publicades durant el segle XIX en revistes catalanes de l'època. El període d'estudi s'acota entre el 1823, en què aparegué el setmanari barceloní El Europeo, considerat la primera publicació periòdica que difon les idees romàntiques als Països Catalans, i el 1893, any de publicació de Narraciones populares catalanas de Sebastià Farnés, obra que tanca aquesta etapa de narrativa folklòrica.
Amb aquest treball, que tant pot ser d'interès per a lectors com per a especialistes, es traça una panoràmica general prèvia per analitzar el moviment folklòric del segle XIX per poder emmarcar en el seu context aquest corpus de rondalles. Així, la investigació ressegueix els inicis de l'interès per la literatura oral a Catalunya, vinculat al moviment de la Renaixença, i copsa l'important paper de l'efervescent premsa del moment en la difusió d'aquest gènere de la narrativa oral.