Un matí esplèndid d’octubre, un jove anomenat Antoni Maria Cluet, molt apreciat per la gent de Corbera, troba la mort a la serra del Grau. Artemi Boix, un bibliotecari local afectat per una misantropia extrema, té la fatalitat de ser a prop de l’indret quan es produeix el fet tràgic. Tot i que ignora l’abast i les conseqüències dels esdeveniments, percep un element d’estranyesa en una situació que només ha entrevist. Després d’això, el bibliotecari intentarà de mantenir-se al marge de la truculenta mort, però es veurà atrapat en una mena de laberint: la seua vinculació amb el desaparegut esdevindrà cada cop més profunda, fins a arribar al punt de sentir-se com un autèntic suplantador de la víctima. Potser serà per aquest motiu que provarà amb insistència de saber la veritat i de donar-li el darrer consol —encara que siga a títol pòstum— d’una mica de justícia.

Arnús era una pirata que estava una mica fastiguejat de tot: trinxar, pelar, cremar, rebentar, robar, aixafar i escorxar ja no li feien cap il·lusió. L’única cosa que el feia córrer era una substància fosca i aromàtica, una menja dolça i amargant a la vegada, provinent del cor de les Amèriques, una beguda que s’havia convertit en el plat preferit de nobles i reis a les corts europees... Sabeu què vull dir? És clar, la xocolata.
Però la lluita per posseir aquest producte excels farà perdre la xaveta a més d’un personatge, com ara al seu principal enemic, Genís Delacau, i també a un vell virrei poca-solta, cosa que acabarà provocant un bon cacau!