Resseguint la història de l?absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d?on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar les llengües? ¿Què amaga la superioritat que algunes s?atorguen? Rere la defensa del monolingüisme ?que al·lega que les llengües només són mitjans per comunicar-se i que un món monolingüe seria un món més senzill per a tots? no hi ha res més que voluntat de domini i una concepció banal de la realitat. Joan-Lluís Lluís ofereix una crítica sòlida al monolingüisme d?estat i una defensa de la perspectiva incomparable que cada llengua suposa per als seus parlants.
La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d?assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Un al·legat en favor de la democràcia directa i l’organització ciutadana, de la mà de Simone Weil i Joseph Beuys.

La política està patint una apropiació indeguda, des del moment en què una sèrie de persones s’han atorgat el dret de parlar, gairebé de manera exclusiva, en el seu nom. Però la cosa pública no comença ni acaba en els professionals, sinó en les persones polítiques que som cadascú de nosaltres. L’acció política té lloc en cada decisió, en cada moviment i en cada acte que exercim en la nostra vida.

De la mà, entre d’altres, de Simone Weil i Joseph Beuys, Lluís Calvo defensa que, sense ser la panacea, la democràcia directa i l’organització ciutadana ens poden permetre de redimensionar conceptes com la implicació i la mateixa noció del que és i no és la democràcia.

El capítulo final de una bella y larga historia de amor.

Cuando Luis García Montero escribió Un año y tres meses («Una conmovedora lección de duelo» Luis Bagué Quílez, El País; «Una tabla de salvación ante el naufragio» Josep Cuní, El Periódico) para contar la convalecencia y la despedida de su mujer, la escritora Almudena Grandes, en realidad había compuesto el capítulo final de una larga historia de amor que se inició muchos años antes y que había ido contando, como en un hilo rojo, en composiciones dedicadas a ella en sus sucesivos libros de poesía.   Almudena reúne los poemas de amor que el autor le fue dedicando a su mujer entre 1994 y 2021, y puede leerse como una historia completa que va del enamoramiento en Completamente viernes, hasta la vida en pareja de La intimidad de la serpiente, los afectos de madurez de Vista cansada, los compromisos compartidos de Un invierno propio, la complicidad de A puerta cerrada, y la resistencia en común de No puedes ser así. Breve historia del mundo.