Javi ha recibido un libro de regalo y quiere que se lo lea la señora Manzanilla. Pero ella, habituada al uso de smartphones, parece ignorar para qué sirve un libro y cómo se lee. Javi se arma de paciencia y le enseña que se lee de izquierda a derecha y pasando las páginas de una en una, y que no se puede modificar el contenido según el gusto de cada uno. Avanzan así en la lectura de la historia espeluznante de una ratona valiente a la que le toca luchar contra monstruos horribles, mientras la señora Manzanilla lucha con el propio libro. ¿Qué es un libro? ¿Para qué sirve? ¿Cómo funciona? ¿Podemos modificar el final de una historia, cuando no nos guste su final? La respuesta a estas preguntas podría resultar necesaria para usuarios compulsivos de tablets, smartphones y libros electrónicos, y en este libro se aborda con dos relatos paralelos (de tipografías diferenciadas) donde se entrecruzan las aventuras de la ratona con la aventura de leer.

A en Jan li han regalat un llibre i vol que la senyora Espinadella l’hi llegeixi. Però ella, acostumada a fer servir telèfons intel·ligents i llibres electrònics, sembla que no sàpiga com es fa servir un llibre de paper ni com s’ha de llegir. En Jan s’arma de paciència i li ensenya que es llegeix d’esquerra a dreta, passant un full rere l’altre, i que no se’n pot modificar el contingut encara que ho vulguem. Així avancen en la lectura de l’esgarrifosa història d’una ratolina valenta a qui toca lluitar contra monstres horribles, mentre la senyora Espinadella lluita amb el llibre... De Lorenz Pauli i Miriam Zedelius a Takatuka també hem publicat l’àlbum Cuida’m!, amb les mateixos protagonistes de Vaja, un llibre!

Els animals de la granja acostumen a ser amables i respectuosos els uns amb els altres, però avui, per divertir-se, han decidit fer entremaliadures. El gos espanta el gall, la cabra es menja les flors de l’hort i el porc fa veure que tot sol s’ha acabat tot el que hi havia a la menjadora. Però quan apareix el ratolí, i el gat demana el seu torn per poder fer una dolenteria, tots reaccionen amb por: quina en durà de cap? El que no s’esperaven era la reacció de l’animal més bon jan de la granja, el cavall, que acaba aixafant —aparentment— el ratolí amb la pota.

—¡Vamos a jugar a los indios! ¿Qué te parece si te hago un arco y unas flechas?
Javi niega con la cabeza: —No puede ser, es demasiado peligroso.
—¿Y si hacemos una fogata? —le propone el señor Tijereta.
—Se formará humo, y el humo no es bueno para la salud.
El mundo al revés: es el adulto el que pregunta al niño cómo se tiene cuidado de los peques; y es el niño el que le reprende cuando sus propuestas de juego son, supuestamente, demasiado peligrosas o dañinas. Algo no va bien cuando los peques adoptan el papel de adultos supercontroladores, pero, por suerte, el señor Tijereta no parece estar familiarizado con las normas y prohibiciones del cuidado infantil y acaba organizando una carrera con una carretilla.
No apto para madres o padres superprotectores.

—Indis! Què et semblaria si et fes un arc i unes quantes fletxes?
En Roc diu: —De cap manera: és massa perillós.
—I una foguera? —proposa el senyor Bocí.
—Fa fum, i no és bo per a la salut.
El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures; i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses o nocives. Alguna cosa no rutlla quan la mainada adopta un paper d’adult supercontrolador, però, sortosament el senyor Bocí no està gens familiaritzat amb les normes i les prohibicions de la cura infantil, i acaba organitzant una cursa amb carretó.
En aquest llibre no només es capgiren els rols generacionals, sinó que el llibre mateix també ens atrapa, i el joc i les aventures s’apoderen del text i de les imatges.
No apte per a mares i pares superprotectors.