Lluís Alpera i Leiva (València, 1938), filòleg i crític literari, fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d?Alacant i destacat animador cultural, és un referent de la literatura catalana del darrer mig segle. Ha desenvolupat una prolífica activitat com a crític literari, col·laborador en revistes, diaris i editor, i ha participat alhora en tasques directives d?organismes professionals. Les primeres produccions poètiques d?aquest autor compten amb influències de Rilke, Maragall, Riba, Espriu i Lorca; mentre March, El Tirant, Kavafis, Virgili, Quasimodo, Llompart i Estellés contribueixen, posteriorment, en la creació de noves perspectives literàries. La seua obra presenta una forta tensió existencial i una percepció conflictiva del món, ara editada en un nou volum que arreplega més de 50 anys de poesia.
La lírica alperiana, emmarcada inicialment dins el realisme social amb obres com El magre menjar (1963) i Dades de la història civil d?un valencià (1967), es decanta cap a un sensualisme esclatant a partir de Surant enmig del naufragi final? (1985), d?influència barroca, Tempesta d?argent (1986) i Els dons del pleniluni (1990), amb una poesia més depurada, de tons clàssics, primer, Amb cendres i diamants (1995) i Els bells papirs d?Alexandria (1997) i de ressorts neopopularistes després, Amor de mar endins (1996). Així mateix, ha publicat Cavalls a l?alba (Obra poètica) (1998), El nou rapte d?Europa (2008) i Les síl·labes secretes (2017), a més d?una antología bilingüe Los mapas de Odiseo (2010). La seua trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el Salvat-Papasseit (1963), l?Ausiàs March de Gandia (1994), el Premi de la Crítica del País Valencià (1987) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia (1996). Ha participat en el programa l?Escriptor del Mes (març 1996) de la Institució de les Lletres Catalanes. És Soci d?Honor de l?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana.

Lluís Alpera, poeta ben conegut i actualment col·laborador honorífic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, ens ofereix un cinquè volum d'estudis i comentaris crítics sobre els aspectes més diversos de la literatura actual. Una primera part tracta, com als volums anteriors, de poetes valencians. La segona part agrupa un seguit d'articles i comentaris crítics sobre poesia i poemaris. I la tercera part ens ofereix un recull d'altres escrits seus.

Lluís Alpera ens ofereix un quart volum d’estudis i comentaris crítics sobre els aspectes més diversos de la literatura actual. La primera part tracta de poetes valencians. La segona agrupa un seguit d’articles i comentaris crítics sobre altres escriptors, valencians en bona part també, i sobre algun poeta d’altres indrets, com ara Blai Bonet.

Tercer volum d’estudis i comentaris crítics de Lluís Alpera sobre els aspectes més diversos de la literatura actual. Dedicat majoritàriament a poetes valencians contemporanis, hi trobem també agudes pàgines sobre Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de B. Moll, Salvador Espriu i altres escriptors de Mallorca i del País Valencià.

La poesia de Lluís Alpera és un exemple de l’evolució de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Els assaigs d’aquest volum són un resum de les seves preferències, de la seva història personal i un codi estètic. També hi trobareu articles sobre alguns dels escriptors que el van marcar, lectures de la poesia femenina valenciana de la postguerra i aproximacions a autors joves.

Recull de papers crítics sobre la poesia catalana de tots els temps: des d'Ausiàs March i Roís de Corella fins a temes i autors contemporanis com Vicent A. Estellés, Jordi Sarsanedas, el realisme històric, Joan Perucho, Josep M. Llompart, Maria Beneyto, Carmelina S. Cutilla, Emili R. Bernabeu o Matilde Llòria.