La Rússia de Putin no s?entén sense la humiliació que va representar l?esfondrament de la Unió Soviètica de la mateixa manera que l?arribada de Hitler al poder no s?entén sense la humiliació que van representar per a Alemanya les reparacions de guerra imposades el 1919 pel Tractat de Versalles. El llibre comença el 2006 amb l?assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia i del policia exiliat a Londres Aleksandr Litvinenko. Putin, un home del KGB, un txequista, governa des de la tardor de 1999 amb la intenció de fer de Rússia un estat policial i perpetuar-se en el poder.
Refer l?imperi aplicant a Ucraïna la doctrina soviètica de «sobirania limitada», desencadenant una guerra civil, annexionant-se Crimea i ocupant el Donbass és un dels deliris que Putin té al cap, alhora que vol que Europa se senti amenaçada, i aprofitarà qualsevol escletxa per entrar-hi. ¿Era darrere de la crisi catalana del 2017? ¿Es tractava de sacsejar Espanya, un dels flancs més fràgils de la UE? ¿I com de malament es portarà amb els EUA de Joe Biden?
Llibert Ferri Mateo és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i va estudiar ciències socials a l?ICESB. Entre el 1987 i el 2007 va ser enviat especial de TV3 a l?Europa central i oriental i a l?antiga Unió Soviètica. Autor de diversos llibres, és col·laborador habitual del diari Ara en temes de Rússia i de l?est d?Europa.

«Omplo quaderns que queden farcits de notes que hi escric cada dia. Uns quants mots m'assetgen incansablement: lluita, retirada, fugida, deportació, captivitat, venjança, esperança. Veig la figura del Liberto, el meu pare, i de milers de joves com ell, i de dones grans i criatures que fugen cap a França...» Quan ara fa quatre anys el periodista Llibert Ferri sent la necessitat de recuperar i reivindicar la vida de la gent que ha estimat, ho fa acceptant el dolor dels records i la dificultat del repte: «cinquanta anys del segle XX narrats des de racons de la Barceloneta, la Barcelona, la Catalunya i l'Espanya captives del feixisme», des de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona fins a l'ensorrament del comunisme a l'Europa de l'Est. Testimoni excepcional de bona part dels fets d'aquests cinquanta anys, l'autor va teixint hàbilment la història personal amb la Història europea en majúscules.

En el Moscú de Yeltsin, el rótulo de neón del Kabul, un quiosco de borracheras, salpica de destellos amenazantes y casi premonitorios las ventanas y los balcones de una kommunalka, un piso comunitario cuyo destino será una tan fraudulenta y delictiva como la de toda la propiedad soviética. Hundido el comunismo, el tiempo rojo cede ante los días colorados de un capitalismo descerebrado y compulsivo del que inútilmente intentan huir unos personajes a los que la Historia en vez de liberarlos, ha postrado en el no futuro.

En la narración de Llibert Ferri que más allá de Rusia penetra en rincones de Budapest, Praga, Timisoara, Tirana, Belgrado y Srabrenica, la realidad y la ficción la literatura y el periodismo, se funden para dar fuerza al drama.

Llibert Ferri empezó su andadura en El Mundo, Diario de Barcelona y se dedicó al periodismo internacional con la llegada al poder de Gorbachov y su Perestroika. Teniendo al lado o enfrente las cámaras de la televisión catalana TV3, fue testigo de las reformas en Polonia y Hungría, del hundimiento de todo el Bloque del Este y de la desintegración de la Unión Soviética. De su experiencia como corresponsal volante son fruto los libros Adiós Octubre (1994) y Caiguda i retorn (1996). Es autor del documental Operació Nikolai (1992), que relata el asesinato del dirigente marxista catalán Andreu Nin a manos de la policía de Stalin, y ha investigado aspectos de la guerra civil española en los archivos de Moscú. Desde 1988 es colaborador habitual del semanario catalán El Temps.