Recordo tots els individus que somio. Són com tu, no em miren mai i no puc saber si ploren.
Els dies s?assemblen a coses que deies i és de nit en tot el que no oblido.
Laia M. Llobera (Coma-ruga, 1997) és graduada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Actualment viu a Nova York, on estudia un màster en Art Contemporani. Va publicar L?Arquitecte (Edicions de 1984), després de guanyar el Premi de Poesia Ventura Ametller 2019. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019) i als volums I i II de la revista antipoètica Poetry Spam. És fundadora del projecte de cooperació Un Llapis per Ghana.

Narrar-nos per existir.
Dissenyar un plànol, Alçar-nos amb un relat, Fer-nos de paraules i ser vers en essència. Reformar-nos fins que ens definim.
Que ens corrompin el relat, Ser discurs degradat, ser dissertació corrupta, Una veu més per derrocar. L?anomalia estructural O veure prostituïda cada línia del plànol. Ser el Jo inquilí d?un edifici humit i esquerdat,
Fet de badalls i esquitxat, Clivellat i escrostonat.
Prendre la paraula
Contra el relat que ens bada
I derrocar-lo.
Laia Maldonado Llobera (Coma-Ruga, 1997), feta a parts iguals d?aigua salada, sol i ecosistema litoral, té un humor com les marees. Estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i Història a la Universitat de Barcelona i continua aprenent a pensar, a rebel·lar-se i ser tossuda. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019). Fundadora i militant de l?ONG Un Llapis per Ghana, allò que li treu la son reposa en un altre continent: les mans que sostenen el llapis amb què escriu viuen en un orfenat de Ghana on duu a terme, juntament amb el seu equip, un projecte de cooperació internacional. Es manté en constant moviment rere un únic lema: no fer res per inèrcia. Diu que haurà triomfat si quan mori no ha estat màquina.