¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l'únic on l'espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s'està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.
Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Montserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Gillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l'espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s'encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l'espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries. Viuen «sense religió», però no d'esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses.

Sabies qui va ser Teresa de Calcuta? En aquest llibre podràs descobrir qui era i què va fer i per què hi ha tanta gent que l'estima i la recorda. Sabies que li agradaven molt els nens?

Pilar Blanco Díaz nacío en Bembibre, en El Bierzo, León. Licenciada en Filología Hispánica por la Universidad de Salamanca, ejerce como profesora de Lengua y Literatura españolas en Alicante.
Ha recibido distintos premios de poesía entre los que se encuentran el Francisco de Quevedo del Ayuntamiento de Madrid (1996), el accésit del Ciudad de Salamanca (1998), el primer accésit del Gil de Biedma (1999), el internacional de Poesía Miguel Hernández y el accésit del Ciudad de Las Palmas (2003).
Ha publicado, hasta la fecha, los siguientes poemarios: voz Primera. Poemas de amor y agua (1982), Mundos disueltos (Algaida, 1998), Vocabulario Íntimo (1998), A flor de agua. (2000) Mar de silencio (2004. Con la luz herida obtuvo el VIII Premio Alegría del Ayuntamiento de Santander.

El títol Els noms de Déu neix de l'anhel dels creients de totes les religions que busquen les mil i una formes d'anomenar Déu, paradoxalment l'Innombrable. L'autora, acompanyada per les citacions del místic Sufi Mawlânâ Rûmî, cerca incansable el Nom, i en el seu caminar interior ens convida a un itinerari a través dels sentits: el tacte, l'olfacte i el gust. El tacte és el més proper a la humanitat de l'ésser, el més incrèdul; l'olfacte ens permet besllumar la divinitat; el gust ens permet paladejar l'amor infinit que ens conforma i al qual estem cridats; el gust és la unió, la trobada, el descobriment, el zenit, la dansa inacabable de l'univers. Els poemes d'aquest llibre oscil·len entre l'amor i el desamor, entre la divinitat i la humanitat, entre els límits i les possibilitats il·limitades, entre la tensió per vèncer la mort i el desig de perdre's en els braços de l'Amat.

Un llibre de converses íntim i agosarat, que intenta trencar amb la imatge estereotipada que es té de les monges per acostar-nos a la riquesa i diversitat que viuen totes i cada una d’elles. Només una pregunta aboca totes les confidències i les fa totes diferents, així, la conversa s’allunya de l’entrevista periodística per entrar en el món interior. Són 20 monges catòliques de diferents ordes religiosos i que treballen en diferents àmbits: el diàleg interreligiós, l’ensenyament, l’acollida, el món de la marginació... amb una única característica comuna: que són dones, dones singulars, fidels a un desig profund que les fa viure amb plenitud. Berta Meneses, Carme Sardà i Tort, Catalina Terrats, Eulàlia Bofill, Griselda Cos, Lucía Caram, Mariàngels Segalés, Maria Lluïsa Cortès, Mireia Galobart, Montserrat Domingo, Montserrat Vinyes, Pepa Vignau, Pilar Sauquet, Rosa M. Barber, Rosa M. Piquer, Rosa Prat, Roser Garriga, Teresa Forcades i Vila," Teresa Losada i Victòria Molins són les vint veus del volum.

Poemes fruit dels canvis que la meditació vipassana budista ha fet en la vida de l’autora i del descobriment que, en el seu retorn a les arrels del Cristianisme, el Déu en el qual ella creu és interreligiós. Aquesta recerca, acompanyada de les lectures de Joan de la Creu i Teresa de Jesús, s’expressa amb uns poemes que es llegeixen des del cor, traspassant els murs de l’intel•lecte i acompanyats d’uns suggerents dibuixos fets a mida de cada sentiment expressat.