«Domènech sol ser aclamat com el més modern dels modernistes, sobretot pel seu domini de la construcció amb acer lleuger.» Andrew Ferren, The New York Times
«El seu do particular radicava en la capacitat magistral per aprofitar la fantàstica reserva de talent que encara existia a finals del segle XIX i reunir els artesans més destacats de l?època.» Eddi Fiegel, The Telegraph
«En un context europeu, l?obra de Domènech i Montaner està relacionada amb els projectes contemporanis de Berlage a Amsterdam, Horta a Brussel·les, Wagner a Viena i Mackintosh a Glasgow, entre d?altres.» Hans Ibelings, professor de la Facultat d?Arquitectura de la Universitat de Toronto
Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) és doctor en Arquitectura i ha ensenyat aquesta disciplina a Barcelona, Milà i Madrid. És president de la Fundació Lluís Domènech i Montaner i membre del Patronat de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

«Domènech suele ser aclamado como el más moderno de los modernistas, sobre todo por su dominio de la construcción con acero ligero».
Andrew Ferren, The New York Times
«Su don particular radicaba en la capacidad magistral para aprovechar la fantástica reserva de talento que todavía existía a finales del siglo XIX y reunir a los artesanos más destacados de la época».
Eddi Fiegel, The Telegraph
«En un contexto europeo, la obra de Domènech i Montaner está relacionada con los proyectos contemporáneos de Berlage en Ámsterdam, Horta en Bruselas, Wagner en Viena y Mackintosh en Glasgow, entre otros».
Hans Ibelings, profesor de la Facultad de Arquitectura de la Universidad de Toronto
Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) es doctor en Arquitectura y ha enseñado esta disciplina en Barcelona, Milán y Madrid. Es presidente de la Fundació Lluís Domènech i Montaner y miembro del patronato de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

«Domènech is often hailed as the most modern of the modernists, notably for his mastery of lightweight steel construction.» Andrew Ferren, The New York Times
«His particular gift lay in his masterful ability to harness the phenomenal pool of talent still available at the tail end of the 19th century bringing together the most outstanding craftsmen of the day.» Eddi Fiegel, The Telegraph
«In a European context, the works of Domènech i Montaner are related to the contemporary developments of Berlage in Amsterdam, Horta in Brussels, Wagner in Vienna, Mackintosh in Glasgow and beyond.» Hans Ibelings, professor at the Faculty of Architecture of the University of Toronto
Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) holds a doctorate in Architecture and has taught Architecture in Barcelona, Milan and Madrid. He is president of the Fundació Lluís Domènech i Montaner and a member of the board of the Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

Amb motiu del centenari de Lluís Domènech i Montaner, aquest llibre vol retre un homenatge a l?arquitecte i a la persona.

Lluís Domènech i Montaner és un dels noms imprescindibles del nostre país. Figura cabdal del Modernisme català, és l?autor d?edificis emblemàtics com són el Palau de la Música Catalana o l?Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, declarats Patrimoni de la Humanitat.

El seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, ens descobreix la persona que s?amaga darrere de la figura del seu avantpassat. Ens en dona moltes pistes l?article més conegut de Domènech i Montaner, «En busca de una arquitectura nacional », que indica per on anava el seu pensament. L?autor del llibre reprèn aquest títol en cada capítol i es capbussa en la història familiar, a la recerca dels trets més específics del seu besavi.

Lluís Domènech i Montaner. Una visió des del segle XXI és un retrat biogràfic on es creuen dues vides, la del biògraf i la del biografiat, separades per un segle d?una gran complexitat política i d?una arquitectura apassionant. És també una història plena d?anècdotes personals i familiars, i de coincidències en el camp de l?arquitectura i en el de la ideologia política.

TOTA LA RIQUESA D’UN HOME POLIFÒNIC QUE VA TRASCENDIR LA SEVA ÈPOCA PER CONVERTIR-SE EN UN REFERENT CULTURAL IMMORTAL. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) ha estat qualificat, amb raó, d’home universal. Figura fonamental de la Catalunya del tombant del segle XIX i començaments del XX, la seva obra va anar més enllà de l’àmbit arquitectònic gràcies a la seva activa participació en la vida cultural i política del seu temps. Artífex dels edificis de l’Exposició Universal del 1888 i de dues obres mestres del modernisme com l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música (declarades Patrimoni de la Humanitat), Domènech i Montaner va ser també un nom destacat de la Renaixença, va presidir les Bases de Manresa i va ser diputat a les Corts espanyoles, punt culminant del catalanisme polític.