La mort d’Ivan Ilitx narra la història d’un home corrent que aspira al benestar i a la tranquil·litat d’una vida quotidiana amable. Una malaltia sobtada, però, és el punt de partida d’un examen immisericorde de consciència en què el dolor físic s’entrecreua amb el dolor moral, de manera encara més aguda i persistent, deixant al descobert el miratge de la pròpia existència. Un entramat incisiu i penetrant embolcalla, amb el mestratge incomparable de Tolstoi, aquesta clarivident reflexió sobre la naturalesa humana davant del fet inexcusable de la mort.

Lev Tolstoi mai no va amagar les crisis que durant tota la vida el van turmentar, però que alhora van esperonar la seva creativitat. A Confessió, un text escrit quan ja era un autor consagrat, censurat per l'Església el 1882 i editat de forma clandestina el 1884, descriu la lluita que manté amb una pulsió negativa que l'abocava a la destrucció. «Jo mateix no sabia què volia: em feia por la vida i pugnava per abandonar-la, però alhora n'esperava alguna cosa.»
Aquesta confessió radical --que beu de la tradició cristiana, però inspirarà pensadors com Mahatma Gandhi-- comença assenyalant que en la seva vida ha emprès sovint camins equivocats. La fama, els diners i la comoditat que li han reportat l'escriptura l'han fet abraçar una moral desencantada i cínica: «La meva vida és una broma pesada i estúpida que m'ha fet algú.» Però Tolstoi no s'abandona a la desolació i s'enfronta a les preguntes més simples i alhora més transcendents, les que tots ens fem: «Per què haig de viure, per què haig de desitjar res, per què haig de fer res?». Les respostes transformaran per sempre la seva vida i el seu pensament.
El text més íntim i pertorbador de l'autor d'Anna Karènina.

Esplèndida narració curta que recrea el món rural amb un protagonista singular, un cavall. Tendra i molt bella, estableix un parallelisme entre dos mons, el dels homes i el d'un vell cavall disposat a contar la història de la seva vida.Temes Animals, cavalls, realisme, vida rural