T?estimo com la sal és una aventura literària que parteix del llibre que es va publicar l?any 1983 a l?editorial Virago de Londres amb la intenció que autores de procedències molt diverses ?entre les quals Doris Lessing, Adrienne Rich o Sara Maitland? analitzessin críticament la relació amb el pare. Quaranta anys després, la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d?autores catalanes han entomat el repte de nou i han parlat del pare tant en textos de ficció com també en reflexions assagístiques i escrits clarament autobiogràfics. Els relats reunits en aquest volum ens descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia. Margarida Aritzeta ? Gemma Asins ? Àngels Bassas ? Lolita Bosch ? Natàlia Cerezo ? Stefanie Kremser ? Marta Marín-Dòmine ? Andrea Mayo ? Júlia Ojeda Caba ? Marta Orriols
? Marta Pera Cucurell ? Llucia Ramis ? Marta Romagosa ? Gemma Sardà ? Simona ?krabec ? Sílvia Soler ? Marta Vives Masdeu ? Irene Yúfera ? Ivet Zwatrzko i Pou

El següent diàleg segurament us és familiar:

-Què et costa parlar en castellà?

-Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne; per tant, no compliquem les coses.

Carme Junyent és especialista en l'estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d'un camí sense retorn. Per això ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Però encara no és massa tard! Per salvar la llengua TOTS hem de canviar urgentment el nostre comportament lingüístic. Els que la tenim com a primera llengua. I els que no, però que la volem continuar sentint, o també parlant.

-Què em costa parlar en castellà?

-Em costa que cada vegada que NO parlo en català, porto la llengua cap a un camí de no-retorn. I per això necessito aprendre a no cedir sempre. I també per això cal que tu et posis en el meu lloc, perquè tots plegats entenguem què hi ha en joc. Sense tu i sense mi no ens en sortirem pas.

Perquè el català té un avantatge únic: hi ha moltíssima gent que no el parla però l'entén. I fins i tot molts l'estimen. Aprofitem-ho!