Les rates es posen al servei de Julio César Pérez, més conegut com a Amarillo Indio, per retratar la realitat de la manera més simple i brillant. <i><b>Rates </b></i>és un diari que recull de manera precisa i objectiva els esdeveniments que no deixen de desenvolupar-se.El primer llibre gràfic de :Rata_<br><br>«Les seves vinyetes esdebaten entre la poesia més bruta i l'absurd nihilista (...) La seva obra entronca amb la d'altres artistes com el francoargentí Copi. Igual que ell, en les seves vinyetes aconsegueix unir lirisme, sarcasme i certa abstracció formal.» Xaime Martínez, <i>Playground</i><br><br>«En el contrast entre l'elegància abstracta del seu dibuix i les situacions precises que il·lustra, sostingudes pel context que faciliten els diàlegs còmics dels personatges, és on Julio César Pérez ens atrapa i ens meravella.» Iván Galiano, <i>Jot Down</i><br><br>«Així són els seus dibuixos, línies lleugeres que tremolen, moltes vegades embolicades i defectuoses, però que aconsegueixen un resultat vibrant, amb personatges que semblen indicar-nos que la vida continua malgrat tot, en una celebració de l'existència quotidiana». Ignacio Aiestaran, <i>Diagonal</i><br><br>«Julio César Pérez és un dibuixant excel·lent. Els seus dibuixos sintètics, text inclòs, són una crònica singular d'una vida tan corrent com absurda.» Cristina Ros, <i>Ara</i><br><br>

Las ratas se ponen al servicio de Julio César Pérez, más conocido como Amarillo Indio, para retratar la realidad de la manera más simple y brillante. <i>Ratas </i>es un diario que recoge de manera precisa y objetiva los acontecimientos que no dejan de desarrollarse.<br><br>El primer libro gráfico de :Rata_<BR><BR>«Sus viñetas se debaten entre la poesía más sucia y el absurdo nihilista [ ] Su obra entronca con las de otros artistas como el francoargentino Copi. Al igual que él, en sus viñetas logra aunar lirismo, sarcasmo y cierta abstracción». Xaime Martínez, <i>Playground</i><BR><BR>«En el contraste entre la elegancia abstracta de su dibujo y las precisas situaciones que se ilustran, sostenidas por el contexto que facilitan los cómicos diálogos de los personajes, es donde Julio César Pérez nos atrapa y maravilla». Iván Galiano, <i>Jot Down</i><BR><BR>«Así son sus dibujos, ligeras líneas temblorosas, muchas veces embrolladas y defectuosas, pero que consiguen un resultado vibrante, con personajes que parecen indicarnos que la vida sigue a pesar de todo, en una celebración de la existencia diaria». Ignacio Aiestaran, <i>Diagonal</i><BR><BR><br><br>