Aquest volum recull un important nombre d’escrits –sovint en forma de conferències en els quals Josep Benet exposa la seva visió de la Catalunya recent, des de la Segona República (a partir de 1931) fins al moment de la seva mort. Tracta, doncs, amb coneixement de causa i amb coratge, sense excloure aspectes negatius ni temes polèmics, de la guerra civil, de l’exili, de l’intent de genocidi cultural contra Catalunya durant el franquisme, de la resistència cultural i política de la postguerra i de la difícil Transició, en la qual ell va ser un dels protagonistes més destacats. El llibre sorprèn moltes vegades per la seva actualitat, sobretot quan es refereix als drets nacionals de Catalunya i a la voluntat centralista i antiautonòmica dels partits dirigits des del centre.

Josep Benet ens va deixar una producció important en el camp de la història de Catalunya, però resta encara molt material, fruit d'intervencions seves en conferències, pròlegs, articles en revistes i periòdics, que no ha arribat al gran públic i que mereix ser més àmpliament conegut. Per aquest motiu, hem cregut oportú recollir-lo en diversos volums. Ara són recopilats els textos que parlen de La Catalunya de la Renaixença, precedits d'un pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes, en el qual ens diu: -Josep Benet conceptua la Renaixença, en un sentit molt ampli, com el procés de recuperació del que ell anomena tot sovint "la normalitat" d'una Catalunya autoconscient i plenament mestressa del seu propi destí. És una "Renaixença lingüística, cultural i nacional catalana iniciada a finals del segle passat [el XIX] gràcies a l'impuls de l'ideal catalanista"-