El mal està dins i està enfora. Pregunteu-li a la vella que dorm a les fosques. Els seus ulls negres són durs com roques de ferro fos, com perles de sang antiga, com el bram del brau quan sent la mort en la punta de l?espasa. Així, el mal, també és dolç com les magranes. De color vermell, el seu cor copia el camí vertical de la sang. El ganivet, a les mans, mostra la sentència, la profunditat de la carn, la raó del metall en la crònica mortal de la fúria. (...) «Ariel», de José Luis García Herrera. . José Luis García Herrera va dirigir la revista El Juglar y la Luna, membre directiu de l?Acadèmia Iberoamericana de Poesia a Barcelona i membre fundador dels premis literaris «Ciutat de Sant Andreu de la Barca». Forma part del grup cultural Versikalia i del grup Abrecedaris-escriptors i escriptores d?Abrera. Ha publicat una trentena de llibres de poesia. A destacar Lágrimas de rojo niebla (Premi Vila de Martorell 1989), La Ciudad del Agua (Premi Elvira Castañón, Aller, 1997), Los caballos de la mar no tienen alas (Premi Villa de Benasque 1999), Las huellas del viento (Premi María de Villar Berruezo, Tafalla, 2004), Mar de Praga (Premi Blas de Otero de Majadahonda 2005), La huella escrita (Premi Mariano Roldán, Rute, 2006), El recinto del fuego (Premi de poesia erótica-amorosa de l?Ateneu Guipuscoà 2007), Cuaderno de Britania (Premi Juan Alcaide, Valdepeñas, 2010), La solitud (Premi Festa d?Elx 2011), El lento abandono de la luz en la sombra (Premi Germán Gaudisa, Chiva, 2013), Bella Ciutat Vella (VII Certamen Paraules a Icària, Barcelona, 2015), Passatge a l?hivern (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2015), Mares de Hierba (Premio Miguel de Cervantes en Armilla, 2015), Presoner de l?hivern (Premi Francesc Badenes Dalmau, Alberic, 2017), La semilla del óxido (Premio Internacional de Poesía Miguel Hernández, Orihuela, 2017), La memòria de les petjades (Premi de poesia Antoni Maturano, Almassora, 2018), El pinzell de les ànimes callades (XXXV Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer, Vallgorguina, 2019), Quadern d?Escòcia (XII Certamen Paraules a Icària, Barcelona, 2020) i El ángel en la penumbra (Premio Deslinde de Poesía, Madrid 2021).

La memòria de les petjades indaga en el territori de les vides, dels mons, que anem deixant enrere. És, per tant, un llibre que aborda i reflexiona sobre el pas del temps i els seus senyals. El poeta fa recompte ?amb tristor, serenor i enyorança? dels records que han quedat gravats en el cor però que potser, a l?hora de reviure?ls, fan més profundes les siluetes de les petjades. També, amb recança i vers a vers, reconeix que serà impossible canviar el destí de les seves traçades. Els poemes, amb l?ajuda de les formigues negres que emmagatzemaven les engrunes de la memòria, tracten de recuperar part de la vida aferrada a la pell del temps. Des de la pèrdua de la infància, des del crepuscle de la maduresa, el poeta avança i retrocedeix en la recerca de la identitat de l?home que escriu amb cendra les cançons de l?adeu. I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s?ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.

Libro de poemas que nos evoca y nos introduce a un territorio lleno de palabras, palabras que nos hace sentir que la poesía representa no solamente las sensaciones de lo inexplicable hecho cercano y humano, sino que nos hace saber que con la poesía la imaginación no tiene límites.

78 pp.+2 hh. 19,5x12,5. Rústica con solapa. Puente de la Aurora. Cuadernos de literatura. Málaga, 1996.