Daniel Alfals arriba al temut tedi decebut dels cinquanta anys refugiat a cal Pardal, on convoca una reunió d’antics companys de gresca i batalla: el cor de supervivents d’una desfeta general davant la droga. Entre tots reconstruiran el mirall que Alexandre Oscà va esmicolar a 'Cavalls salvatges'. Els miratges de la memòria, particular i col·lectiva, ens retornen a uns espais familiars, però viscuts amb el filtre que imposa el pas i el pes del temps. Davant nostre es va erigint, capa rere capa, una novel·la que depura al màxim la capacitat narrativa de Jordi Cussà. La ironia, la sensualitat, el desfici per l’aventura en totes les seves formes, la tensió entre cruesa i pietat, la liquidació dels estereotips... L’autor va deixar per a la posteritat una revisió profunda d’aquesta novel·la tan estimada; és la que recollim en aquesta edició.

L’Àlex Oscà arriba a l’edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s’han explicat mai des d’on hauria tocat explicar-les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de «pringats» més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se’n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica. Carregada de música, èpica, amor i, és clar, misèries. La primera novel·la de Jordi Cussà va causar un impacte dormidable que encara ressona. L’autor es va mostrar incansable en la relectura de la seva obra més emblemàtica, i, tot i haver-la regirat ja de cap a peus una vegada, encara hi va fixar una altra revisió important durant els últims anys de la seva vida; és la que recollim en aquesta nova edició.

La civilització avança a cops de geni, i aquesta novel·la n?és una mostra. ¿D?on van sortir els llampecs d?inspiració que van catapultar obres com les de Ramon Llull, Antoni Gaudí i Patti Smith? Ens acostarem a la resposta seguint la peripècia d?un beuratge misteriós capaç treure el millor i el pitjor de cadascú. Hi trobarem deixebles il·lustres de Leonardo, amics cafres de Cervantes, els últims deliris d?Edgar Allan Poe o els secrets de la filla genial de William Shakespeare. I la història d?un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa font de gaudi, coneixement i metzina que comparteixen els protagonistes de la seva ficció. Jordi Cussà va culminar aquesta novel·la, clau en la seva trajectòria, pocs mesos abans de morir, i celebrem així la cirereta del seu magnífic llegat literari.
Novel·lista, dramaturg, poeta, contista, traductor... L?aportació de Jordi Cussà a la literatura catalana ha estat una de les més estimulants del segle XXI. Vam estrenar el segle amb la irrupció de l?emblemàtica Cavalls salvatges i, just un any després, l?autor publicava La serp, que era la primera novel·la d?una trilogia que el va acompanyar vint anys i que ara es tanca amb Les muses. Pel camí, un munt d?obres memorables que corona El primer emperador i la reina Lluna, guanyadora dels premis Crítica Serra d?Or i L?Illa dels Llibres i finalista al premi Òmnium a la Millor Novel·la de l?Any.

La vida del primer emperador de la Xina és un còctel entre realitat i meravella que no té res a envejar a les epopeies homèriques. Qin Shi Huangdi té un paper d'heroi fundacional incomparable en la cultura xinesa, i la seva figura magnètica oscil·la entre la divinitat i la monstruositat segons l'espiera que fem servir per observar-lo. Ens n'ha quedat l'exèrcit de Xi'an, els guerrers de terracota que li havien de guardar la tomba per si el seu projecte d'esdevenir immortal no rutllava. I qui va ser aquesta reina Lluna? Les cròniques oferien tots els elements per construir una novel·la memorable, i només calia que hi posés la banya algú amb el do de les grans històries. Jordi Cussà allibera tot el seu torrent narratiu en una aventura que l'acaba de situar en una posició de referència entre els nostres millors novel·listes.

L'evolució dels fets en si, i les acrobàcies formals del text, permeten descabdellar una perspectiva, molt fresca i original, sobre el sentit de l'existència dels éssers humans, com a individus i com a col·lectiu. I l'objectiu final de tot plegat és provocar una «revolució íntima» en l'ànima de cada lector per canviar els valors i les relacions de les persones, provocar un seguit de transformacions sociopolítiques inajornables i, en un sol traç, salvar el món.
En el fons, La novel·la de les ànimes és un apèndix històric elemental per a «infants que vulguin ser humans adults genuïns», i una font d'idea viva pels «adults amb l'ànima genuïna dels infants».

Godot & Co és una xarxa oculta molt ben tramada que pretén acabar amb el món sencer, intenció que no s'explicita en cap moment, però que és latent en les ments calculadores que dirigeixen aquesta companyia, de la qual Max forma part sense cap mena d'escrúpol. Però mentre juga un campionat d'escacs a Sitges coneix a Clara i aquesta li desperta la part humana, la part feble, que tenia enterrada i refredada per una infantesa difícil, un posterior parricidi, una adolescència en un orfenat i una segona oportunitat de refer el que no podia haver començat més malament dins l'entramat de la Companyia, per a la qual es convertirà primer en un assassí i després un dels seus cervells principals. Max viu entre els escacs i els encàrrecs de Godot & Co, i ni és ni no és feliç, perquè tampoc s'ho planteja. Però l'aparició de Clara li instal·la un sentiment de culpa a dins que fa que deixi de ser un esclau en mans del Regidor, l'únic cap visible de la xarxa, i comenci a pensar per ell mateix i, per tant, proposar-se una nova vida lluny de la Companyia, però no és tan fàcil: Godot & Co és al darrere dels últims desastres que ha viscut la humanitat: la caiguda de les Torres Bessones, la guerra a l'Afganistan, la invasió d'Iraq, etc.; i fins a l'últim centímetre de terra habitable és controlat per ella.