El novembre de 1885, quan la resta de Canigó ja era a la impremta, Jacint Verdaguer continuava donant voltes a la redacció del «Cant de Gentil». D?aquesta poesia, veritable cim literari de l?obra, ja n?havia desestimat quatre redaccions. S?han conservat, amb nombroses variants per a cadascuna, entre la pila de papers que va redactar mentre treballava en el poema èpic. La recuperació de tots aquests versos permet reconstruir la treballosa composició d?una de les poesies més celebrades del poeta de Folgueroles. A través de múltiples assajos ?una trentena d?esborranys?, assistim a la seva evolució. Partint d?una descripció, extraordinàriament lírica, de l?estimada adormida, evolucionarà fins a convertir-se en expressió, una de les més corprenedores que s?han escrit mai en català, dels anhels vastos i exigents del poeta, i del dolor inconsolable que comporta la constatació de la impossibilitat d?assolir-los. Els assajos desestimats no sols permeten oferir una petita lliçó de filologia aplicada i d?interpretació de textos. Recollir el procés de redacció de la poesia, amb l?anàlisi i la comparació de les diverses redaccions, enriqueix extraordinàriament la significació d?una de les poesies més (re)conegudes de Verdaguer.

Carmen Orriol, de família de militars i casada amb un coronel, veu com el seu home és afusellat a Burgos pels seus mateixos companys, l?agost de 1936, per haver-se mantingut fidel a la República.
A partir d?aquest fet tràgic, Carmen, una vídua jove, infermera d?ofici, molt atractiva i amb una filla petita, emprendrà una lluita diària per la supervivència en un entorn de crua postguerra i en un marc de relacions afectives sempre envoltades d?inseguretat i perill.
L?any 1945, però, enmig del canvi estratègic del règim franquista forçat per la derrota de Hitler, Martí, un grum català d?un hotel de Santander, serà el testimoni inesperat d?uns fets que precipitaran la vida de Carmen Orriol cap a un futur fora de tot control.