Arribats al punt on som, segons Joan Rigol només hi ha una manera de sortir-nos-en: replantejar-nos la democràcia des de l?arrel, revisar la forma d?organitzar-nos, com a societat, d?una manera justa i honesta. El qui fou
president del Parlament, senador i conseller, veu en el filòsof Jacques Maritain un referent sòlid per tornar a bastir aquest edifici de la vida política amb la persona com a centre. És per això que en repensa les intuïcions polítiques fonamentals i argumenta per què la tasca política que tenim pendent només es pot dur a terme partint d?un dels elements irrenunciables de la nostra civilització: l?humanisme.

"El desprestigi actual dels polítics és la mostra més evident de la crisi en què està immersa la nostra societat". Des de la seva àmplia experiència política, Joan Rigol diagnostica l'abast d'aquesta fallida i fa una proposta positiva de futur. L'individualisme i l'agressivitat imperants en les relacions socials s'estén a l'acció dels polítics, de manera que «la seva credibilitat moral queda ofuscada per les tàctiques i estratègies per assolir el poder». Davant d'aquesta espiral nociva, Rigol defensa una regeneració tant cívica com política, basades totes dues en un civisme actiu, que consisteix en l'exercici generós dels deures, a més de la satisfacció dels drets. La regeneració dels polítics passa precisament pel seu compromís com a ciutadans: «L'eix de l'actitud militant és l'assumpció de responsabilitats de civisme actiu i saber-ho traduir en programa polític. Tot militant, a més de ser polític, ha de portar entre mans compromisos cívics i comunitaris en la pròpia societat».