Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.
ÍNDEX
Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de
Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Primera lliçó sobre mètrica catalana és el primer volum d'una sèrie dedicada a la mètrica i a la versificació catalanes, enteses respectivament com a mesura i com a estructura i combinació dels versos. Aquest primer explica els constituents del vers català (síl·laba, ritme i rima) i els fenòmens que hi concorren, amb exemples, des dels punts de vista descriptiu, diacrònic i prescriptiu, quan ha calgut. Joan Ramon Veny-Mesquida (Palma de Mallorca, 1963) és professor a la Universitat de Lleida i director de la Càtedra Màrius Torres (UdL). Ha centrat la seva tasca docent i d'investigació en la literatura catalana contemporània i en aspectes tècnics i teòrics de la literatura, com ara l'edició de textos, la mètrica i la preceptiva. Ha publicat edicions crítiques de Foix i d'Espriu.