Marc Patilla ha viscut tantes llegendes que la seua vida està marcada per aquelles des d?abans de nàixer. No sols ell, sinó també la seua increïble família: el pare, bomber i víctima dels cocodrils de les clavegueres; la mare, policia, perseguidora de les màfies dels furtadors de renyons i del tràfic de xiquets, i la germana, Eva, estudiant de Medicina, jugadora de rugbi i saludadora.
Marc, després d?haver conegut xiquetes ressuscitades, d?haver compartit habitació amb psicòpates, de pujar al cotxe autoestopistes que desapareixen?, troba la xica de la seua vida, Olga, futura metgessa, davantera del Llevant i gran bromista. Prepareu-vos a riure, a espantar-vos, a emocionar-vos, a aprendre?, a qualsevol cosa llevat d?avorrir-vos o quedar indiferents.

El protagonista d?aquest llibre començà l?adolescència amb molt mal peu: orfe de pare, curt de vista i en sa casa endeutats fins a les celles. A més era baixet, rodanxó i molt prompte començaren a caure-li els cabells. Açò era en 1967. Fins al 1975, en què Franco pujà al cel, assistirem a una feliç metamorfosi a pesar que el camí per a arribar-hi estarà ple de calamitats de tota mena.
Amb una prosa pulcra i un ritme trepidant ?cal subratllar que els temes estan enllaçats admirablement?, coneixerem de primera mà l?aprenentatge vital i les ànsies de superació d?un adolescent en els últims anys del franquisme. Els estudis, els balls dels caps de setmana, la religió, la misèria, la ignorància i l?obscurantisme de l?època. I el sexe. Somiat, desitjat, anhelat desesperadament. Inexistent, fet i fet. Un munt d?aventures, la gran majoria divertides, però algunes de ben punyents, com la violència de gènere, les pors de tota mena?
L?amor incondicional a la terra, a la llengua i a la lletra impresa ens permetran augurar un futur col·lectiu on tot estava per fer, certament, però on tot era possible.

Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) és una de les veus mésinteressants del nostre panorama literari. Ha tractat el món tèrbol de les curses mortals a la novel·la Contra sentit i, també a Bromera, ha publicat Les nits perfumades, Com la flor blanca i El casTorreforta.Linda descobreix el món de les motos arran del treball dels seus pares al nou circuit. Prompte se sent enlluernada per aquestunivers de velocitat i, especialment, per un dels corredors, Roger.Per aix., quan li proposa que formi part del seu equip, Linda començauna vida frenètica entre curses i premis, mentre la complicitat entreambdós creix dia a dia. Ara bé, la prioritat absoluta de Roger ésguanyar el campionat del món i no vol que res, tampoc Linda, eldescentri del seu objectiu.A la final del mundial, un sinistre corredor posa en perill el somnide Roger amb una fosca estratègia i desencadena una lluita trepidant,tan veloç com les motos protagonistes, en la qual Linda esdevindràclau. -

Tot i que és mal temps per a la lírica, Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) no penja la ploma. El gruix de la seua producció poètica ha estat aplegat a Plany de l’home llop (1999) i ara ell insisteix amb Versos blancs (2012), una bella mostra del seu quefer poètic.
Quant a la seua hilarant narrativa, a Fem un trio (2009), Cubaneta meua (2010) i L’atzucac del perdedor (2010) —­feliçment inclosos al catàleg d’Onada Edicions—, s’hi han d’afegir alguns títols ben espectaculars que engalanen la nostra literatura: Les nits perfumades (1998), Com la flor blanca (2003), Contra sentit (1994), El cas Torreforta (1999), 10.193-Escuma de mar (2004)… De 1985 daten Han donat solta als assassins i Stress, llibres que causaren un gran revulsiu i que han acabat convertint-se en obres de culte.