Quaranta anys després, són nombroses les veus que asseguren que bona part dels mals que en l?actualitat assoten Catalunya i Espanya tenen el seu origen en la Transició. Però per comprendre com es va gestionar el pas del règim franquista a la democràcia cal conèixer la trajectòria dels homes que eren a la sala de màquines del procés. L?advocat i polític de l?ERC i del PSC, Josep Andreu Abelló (1906-1993), fou un d?ells.
La seva biografia passa per Montblanc, Reus, Barcelona, París, Mèxic i Tànger, i hi desfilen, com a amics o adversaris, figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas, Josep Dencàs, Andreu Nin, Carles Pi i Sunyer, Indalecio Prieto, Joan de Borbó i Jordi Pujol, entre d?altres. Aquest és un llibre per a aquells que voleu saber per què la Transició es va fer com es va fer i esteu disposats a resseguir un segle de catalanisme amb les seves clarors, però també preparats per no espantar-vos amb les seves ombres.
Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és doctor en Història per l?Institut Universitari d?Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres i llicenciat en Periodisme i en Biologia. També és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) i del Grup d?Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles xvi-xx) de la UPF. Recentment ha estat guardonat amb la Beca Jordi Pujol 2014 pel projecte «Pujol i Tarradellas. Dos gegants en Transició».
En l?àmbit de la no-ficció, ha publicat diversos articles centrats en l?aparició del nacionalisme radical català i en els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor, entre d?altres, de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). Amb l?historiador David Martínez Fiol ha escrit 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial (2014). En l?àmbit de la ficció ha publicat Contes bàrbars (2009), Tràilers (2006) ?premi Mercè Rodoreda de contes 2005? i L?ocell de la pluja (2003), premi de narrativa Ciutat d?Elx 2002.

Per què el separatisme català va aparèixer i va començar a organitzar-se durant els anys de la Primera Guerra Mundial? Per què molts dels nostres avis formaven part de l?estol dels primers nacionalistes catalans radicals? Qui eren? I a què es dedicaven? Alhora, quins motius hi havia rere les batusses amb els nuclis espanyolistes barcelonins? Les entitats del catalanisme promovien ballades de sardanes, excursions, actes de beneficència, homenatges patriòtics i mítings polítics, però també programaven obres de teatre, algunes de les quals de caire patriòtic. Quines eren? I per què se n?escollien unes i no unes altres? Com van influir en la creació de l?imaginari separatista?
Amb una aproximació detallada i molt amena a l?inici del segle xx català i a les obres de teatre d?aquell moment, aquest llibre dóna resposta a totes aquestes qüestions. Traça els antecedents, l?aparició i l?organització del primer separatisme català i ofereix les claus per comprendre l?origen d?una ideologia que, un segle després, pren força.
Inclou les obres Mestre Oleguer i Joan Dalla d?Àngel Guimerà i Jordi Erín de Josep Burgas.
Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és doctor en Història per l?Institut Universitari d?Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres i llicenciat en Periodisme i en Biologia. També és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) i del Grup d?Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles xvi-xx) de la UPF. Recentment ha estat guardonat amb la Beca Jordi Pujol 2014 pel projecte «Pujol i Tarradellas. Dos gegants en Transició».
En l?àmbit de la no-ficció, ha publicat diversos articles centrats en l?aparició del nacionalisme radical català i en els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor, entre d?altres, de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). Amb l?historiador David Martínez Fiol ha escrit 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial (2014). En l?àmbit de la ficció ha publicat Contes bàrbars (2009), Tràilers (2006) ?premi Mercè Rodoreda de contes 2005? i L?ocell de la pluja (2003), premi de narrativa Ciutat d?Elx 2002.

En el marc del procés sobiranista actual, el catalanisme té més present que mai la data del 6 d?octubre de 1934. Aleshores, Lluís Companys va proclamar l?Estat Català de la República Federal Espanyola i va acabar a la presó. Vuitanta anys després, polítics, periodistes i tertulians empren el gest del president de la Generalitat per defensar o negar les possibilitats d?una proclamació unilateral d?independència. En aquest joc, la figura de Josep Tarradellas s?usa sovint com a sinònim de moderació, del polític que no se salta les regles establertes.
Aquest assaig dóna la volta a aquesta visió i presenta un polític que va patir les conseqüències derivades dels anomenats Fets d?Octubre. Contra la imatge de moderació, Tarradellas va extreure una lliçó d?aquell moment per no repetir el que ell va considerar l?error de Companys: no mantenir la unitat del catalanisme i supeditar la política catalana a l?espanyola.
Per als qui creieu que ja ho sabeu tot sobre Tarradellas, per als seus defensors i detractors, per als qui imagineu el seu posicionament en el procés actual, en definitiva, per als qui useu el seu nom en va, aquest és el vostre llibre.
Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és doctor en Història per l?Institut Universitari d?Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres i llicenciat en Periodisme i en Biologia. També és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) i del Grup d?Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles xvi-xx) de la UPF. Recentment ha estat guardonat amb la Beca Jordi Pujol 2014 pel projecte «Pujol i Tarradellas. Dos gegants en Transició».
En l?àmbit de la no-ficció, ha publicat diversos articles centrats en l?aparició del nacionalisme radical català i en els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor, entre d?altres, de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). Amb l?historiador David Martínez Fiol ha escrit 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial (2014). En l?àmbit de la ficció ha publicat Contes bàrbars (2009), Tràilers (2006) ?premi Mercè Rodoreda de contes 2005? i L?ocell de la pluja (2003), premi de narrativa Ciutat d?Elx 2002.

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874-1950) ha romàs oculta als ulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causa del seu idealisme: durant l'etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós; durant l'etapa republicana, perquè, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit ni de Govern. I, tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort, retrobant el fil de la seva trajectòria i del seu vast llegat documental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i l'evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.
Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tints modernistes enmig de l'eclosió del noucentisme. Un metge que, apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional amb l'homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crear el mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legió estrangera francesa.
Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partir d'aleshores, va viure les tensions en el si d'ERC. D'aquest període, el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys. Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i amb aquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de la Generalitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil, va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l'alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Però també és valuosa la seva narració d'episodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per a Estat Català.
Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en el moment de l'evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es va exiliar a Colòmbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vida enyorat de Catalunya, enmig d'un carteig incessant amb els dirigents i intel·lectuals de les comunitats catalanes d'Amèrica, i, sobretot, amb Carles Pi i Sunyer.
Aquesta biografia recorre la trajectòria d'aquest polític, però va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l'evolució del nacionalisme radical català, sovint massa simplificat per manca d'estudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.
Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és doctor en Història per l?Institut Universitari d?Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres i llicenciat en Periodisme i en Biologia. També és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) i del Grup d?Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles xvi-xx) de la UPF. Recentment ha estat guardonat amb la Beca Jordi Pujol 2014 pel projecte «Pujol i Tarradellas. Dos gegants en Transició».
En l?àmbit de la no-ficció, ha publicat diversos articles centrats en l?aparició del nacionalisme radical català i en els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor, entre d?altres, de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). Amb l?historiador David Martínez Fiol ha escrit 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial (2014). En l?àmbit de la ficció ha publicat Contes bàrbars (2009), Tràilers (2006) ?premi Mercè Rodoreda de contes 2005? i L?ocell de la pluja (2003), premi de narrativa Ciutat d?Elx 2002.

Contes bàrbars aplega set relats torbadors en els quals el lector es trobarà immers en el dia a dia d'una societat canviant, complicada i reglada fins a l'extrem. Paradoxalment, dels que hi viuen —o més aviat hi sobreviuen—, nadius d'un món incivilitzat, alguns intenten adaptar-se; uns altres se salten els condicionants; i molts es deixen emportar o esdevenen víctimes inconscients dels prejudicis. No són contes morals, són retrats del paisatge espiritual del nostre temps, que ens aglutinen al voltant de peripècies quotidianes que vivim de prop: la feina, els negocis, els adolescents, el «Tercer» Món, la família tradicional, la immigració, les noves relacions personals, el terrorisme o el poder. Amb causticitat i enginy literari, Joan Esculies ens emmiralla amb diferents personatges, situacions i estats d'ànim que ens mostren la mestria d'aquest jove escriptor.