El títol remet inequívocament al conegut episodi del Sermó de la Muntanya i Joan Cavallé sembla trobar-hi el punt des d'on observar les vivències dels seus personatges: gent de tota condició que busquen el seu lloc al món -o dit d'altrament, el camí que fan per tastar la felicitat. Perquè en tots els relats del llibre els personatges dubten entre conformar- se amb la seva sort (i provar de ser feliços assumint-la) o lluitar per canviar-la. Aparicions, amors truncats, converses amb difunts, confessions pertorbadores, amenaces o vocacions insòlites que acaben convertint-se en llegenda..., Les benaurances sorprendran el lector per la varietat de personatges que porten una vida normal: «Bastant normal, caldria matisar», diu un d'ells. I per a cada un Cavallé sap modular-ne la parla: sempre natural i precisa, profundament genuïna i popular, també local si convé. Pocs llibres l'igualaran en la riquesa lingüística i expressiva, en la minuciositat psicològica, en l'articulació de les emocions, en el domini narratiu. Sobre Els arbres no es podien moure: «Ras i curt: aquest és el millor llibre en català que he llegit en els últims mesos. Un autèntic goig de llengua i estil; una petita joia, també, pel que fa a la saviesa compositiva.» - Jordi Llavina «Un narrador hàbil que té un ple domini narratiu dels personatges.» - Albert Ventura

Cada mes de juny, un cop acaba el curs escolar, el Carlets deixa el poble i se'n va al mas de la Gralla, on passa l'estiu amb els pares i l'àvia. Allà, sense companys de jocs, amb vuit-deu anys, tot es transforma en una aventura: els paratges solitaris, els boscos, el riu, la pedrera abandonada... És allà on anirà descobrint el món: amb les velles històries locals, amb els secrets que haurà d'amagar, amb l'ombra omnipresent de la passada guerra, amb la força destructora dels elements naturals, amb l'aparició de la Cinta, una noia magnètica que li farà conèixer la llibertat, l'horror i la vida. Misteriosos, solitaris, poblats de personatges fantasmals com el Capità o la bruixa Verdanca, per al protagonista els boscos constitueixen els seus dominis, un territori on pot fabular i viure altres vides. Fins que esclatarà la tragèdia, impossible de preveure, impossible d'extirpar de la seva vida futura.

Quan Roger Blin va proposar d'estrenar aquesta obra no tan sols va tenir problemes per trobar un teatre que l'acceptés (fins al punt que la versió original francesa va haver-se d'estrenar a Londres), sinó que també en tingué amb alguns actors, que no acceptaven haver-se de posar dins d'uns pots d'escombraries, amb el que això suposava, pensaven, de degradant, ni les impossibilitats d'expressar-se lliurement amb tot el cos. Segurament, això és el que pretenia Samuel Beckett, que amb Final de partida iniciava un procés d'esborrament de l'actor, fins a reduir-lo, progressivament, a ser només una veu. Avui, la crítica està d'acord que es tracta d'una de les obres més importants del segle xx. Harold Bloom mateix no s'està d'administrar-li elogis i la qualifica com "el drama canònic de Beckett", "la versió de Beckett del parany de Hamlet", i li adjudica un "nou nivell d'excel·lència".
Joan Cavallé va guanyar el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral l'any 1998 amb la traducció d'aquesta obra, que llavors va titular Fi de partida. Després de successius muntatges, a càrrec de directors com Jordi Mesalles, Gábor Tompa o Rosa Novell, ara se'n presenta una nova versió, profundament revisada, amb un títol que, segons el responsable de la traducció, reflecteix millor les intencions de Beckett.

Un esplèndid retrat de la nostra societat i dels monstres que hi habiten

El lector ha de creuar, pàgina a pàgina, un autèntic camp de mines, de pistes que cal ajuntar per arribar a la veritat

Finals del segle XX. Dia de Sant Jordi. Cinc de la tarda. A la capital de l'Estat un cotxe bomba esclata en una plaça cèntrica i provoca una masacre d'enormes proporcions. Ni la manera d'actuar ni les dimensions són les habituals dels grups o moviments terroristes coneguts. No hi ha pistes ni comunicats. Les autoritats estan desconcertades.

Així arrenca la trama de Contemplant el monstre, un extraordinari engranatge literari que ens endinsa en l'ànima d'un terrorista, que ens en revela els motius, la seva lluita interior per actuar sense pietat ni remordiment, l'espiral de follia i raó que el porta a creure's un déu.

Els polítics, els mitjans de comunicació, els petits delinqüents, els funcionaris, els intel·lectuals i escriptors, la reialesa, l'exèrcit, l'església, els ciutadans anònims... Tots els col·lectius són sacsejats per la brutalitat de l'atemptat.

Amb un estil madur i àgil Joan Cavallé traça un esplèndid panorama de la nostra societat, amb múltiples històries individuals que s'entrellacen en un brillantíssim exercici narratiu, ple de jocs, pistes i paranys per al lector.

Joan Cavallé Busquets

Nascut a Alcover el 1958, actualment es dedica a la gestió cultural a Tarragona. S'ha dedicat professionalment a la llengua, com a ensenyant i com a tècnic. És membre de diverses entitat culturals i socials. Publica articles regularment a El Punt i a diverses revistes. En l'última dècada ha guanyat premis de teatre, periodisme, traducció i novel·la -entre ells dos premis de la Crítica Serra d'Or.

El seu treball literari es dirigeix a la narrativa i al teatre. En aquest darrer àmbit compta amb una desena d'obres estrenades. En narrativa ha publicat, entre altres, Camell de doble gepa (1989), Les flors verinoses (1990) i Rei de mi (1994, premi Ciutat d'Alzira de novel·la). Contemplant el monstre és l'obra d'un autor amb ple domini dels seus recursos.

L’Eva es perd al bosc, però al bosc sobretot hi troba... Troba un món divers i meravellós amb un seguit de personatges molt diferents (l’home de l’abocador, un ogre i un nan, uns soldats en desbandada, l’home que viu dalt de l’arbre més alt, el pastor de llops, la serp i el lleó que parlen...). En aquesta estada al bosc l’Eva es farà un munt de preguntes i aprendrà a valorar les coses i persones que té a prop, l’àvia, el pare i la mare, els amics i les amigues...," i la barreja de coses bones i dolentes de la vida.