El mateix dia que Macià proclama la República Catalana, l?Andreu Burjacas, un exaltat jove de disset anys, espera a la plaça del poble que l?alcalde i els regidors surtin al balcó per anunciar que el somni republicà s?ha estès arreu del país. A partir d?aquest moment, al llarg de catorze anys, acompanyarem l?Andreu per les trinxeres de la Guerra Civil espanyola, l?exili dels vençuts, el camp de concentració d?Argelers i la lluita armada al costat de la Resistència francesa, sempre amb l?amenaça de ser detingut pels agents de la Gestapo i repatriat a l?Espanya de Franco. Per fi, decideix saltar els Pirineus per pròpia voluntat i participar en l?intent d?invasió amb el maquis a través de la Vall d?Aran. Tota aquesta peripècia comporta l?allunyament forçós de família, amics i, sobretot, de la seva estimada Elisa, amb la qual mantindrà una assídua i tendra correspondència al llarg dels anys sense perdre l?esperança d?un retrobament. Familiars, amics i enemics, creen una xarxa d?històries secundàries carregades d?humanitat que convergeixen amb la història principal i l?enriqueixen.

En Miquel Pons, un químic jubilat resident a Munic, als setanta anys decideix passar un dia anant amunt i avall del carrer on va néixer i on va viure les tribulacions, sovint dramàtiques, de la seva família, al llarg de la segona meitat del segle passat. Per la seva ment van desfilant personatges i situacions que abasten des de la infantesa, en plena dictadura franquista, fins als primers anys de la transició. El seu pare, advocat laboralista, va ser processat per col·laboració amb els maquis i condemnat a tres anys de presó. La família, menystinguda per la gent del poble, es traslladà a Barcelona, però la gran ciutat no va ser més acollidora que el poble que havien deixat enrere. Ja en la transició democràtica, el germà gran, també advocat laboralista, viu amb entusiasme els esdeveniments polítics, mentre que ell, en Miquel, s'ho mira amb escepticisme. És ja des de Munic, on treballa en una multinacional química, que decideix viatjar als seus orígens i acaba passant un dia sencer al carrer de la seva infància, una jornada de rememoració personal.

Matins grisos és la crònica intensa duna família sacsejada per la Història. Al llarg del segle revoltat que transcorre entre les bombes del Liceu i la mort de Franco, la família Llopart pateix en la pròpia pell bona part dels conflictes que viu el país: la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil, la dictadura de Franco, amb les execucions de Grimau, Txiki, Puig Antich... Un segle d'inútil violència política, d'ideals trencats.
La novel·la arrenca amb la coneixença de Pere Llopart, un jove advocat, i Anna Grau, filla d'un empresari del tèxtil, mentre tenia lloc una de les últimes execucions públiques a Barcelona. S'enamoren, festegen i ela que anuncies el seu compromís, els pares d'ella moren en l'atemptat del Liceu.
Com si aquest fet sagnant caigués sobre ells com un estigma, la seva relació personal se'n ressentirà profundament i també les que viuran els seus descendents, amb amors no correspostos, adulteris, relacions frustrades i matrimonis esquerdats.
A cavall de Barcelona, París i Santelm (una població de la costa catalana), els membres de la família Llopart busquen insistentment moments comuns de felicitats. Però massa sovint els matins són grisos, bruts, dolorosos.