Jaume Roig va nàixer a València els primers anys del segle xv i va gaudir d’una trajectòria vital d’un reconegut prestigi social com a metge i administrador. Amb l’Espill, Jaume Roig signa un dels llibres més importants del segle xv. Es tracta d’una de les obres més ambigu?es, complexes i difícils d’interpretar de la literatura catalana i, al mateix temps, en paraules de Jaume Vidal Alcover: “una de les més enginyoses, més amenes, gracioses, curioses, divertides i, tot cal dir-ho, brutals de la nostra literatura”. L’Espill és una novel·la en forma d’autobiografia fictícia que permet arribar a conclusions diverses, segons vulgues llegir-la des del punt de vista de la misogínia, de la moralitat o la didàctica; o bé, des del vessant de l’humor, la comicitat i l’entreteniment. La nostra edició és una adaptació a la prosa actual que pretén acostar l’Espill a un lector no especialista que, potser, pot trobar dificultats en el vers original i en la llengua del segle xv.

En la Valencia del siglo XV, por la mismas fechas en las que Joanot Martorell escribía su Tirant lo Blanc, el médico Jaume Roig preparaba una autobiografía ficticia, que tituló Espejo, compuesta por 16.249 versos tetrasílabos. La obra, de una furibunda misoginia, lleva la comicidad y la sátira hasta extremos inauditos. El personaje central, en muchos aspectos equiparable a un verdadero pícaro, sobrevive a duras penas a sus relaciones con las mujeres en un mundo aparentemente realista. Una noche, valorando la posibilidad de casarse por cuarta vez, recibe la visita en sueños del rey Salomón. Los consejos de la visión inducirán al protagonista a cambiar de vida y a alejarse para siempre de la perversión femenina.
Jaume Roig (Valencia, circa 1400-Benimámet, 1478), galeno de reyes, facultativo municipal y benefactor de hospitales. Este solo nos ha dejado una obra, pero muy significativa, por muchas razones, titulada Espill [Espejo].

Es poden comptar amb els dits d’una mà les obres literàries catalanes medievals que, com ara el Llibre deies dones de Jaume Roig (1402?-1478), són capaces d’atraure l’interès del lector actual amb una força tan abassegadora. Amb tot i això, l' Espill o Llibre dels consells, títols amb què també es coneix aquesta obra narrativa escrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegades d’ençà del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic no especialitzat pel fet de ser escrita originàriament en vers i en un català no gens fàcil, malgrat que l’autor hi faci servir un registre ben col·loquial —o potser precisament per aquest motiu.
Amb una gran destresa i en forma autobiogràfica, el Llibre de les dones narra l’atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut, en què la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa, vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb una donzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Considerada com un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el Llibre de les dones constitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, ple d’enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina —a la manera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera—, i, per l’altra, ofereix un autèntic fresc de la societat burgesa valenciana del segle XV.
Introduïda i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificació modernitzada del Llibre de les dones a càrrec de Jordi Tiñena posa per primera vegada a l’abast dels estudiants de segon ensenyament (BUP i FP) i del públic lector en general una de les obres més riques, divertides i representatives de la narrativa catalana del segle d’or. Amb això, i amb els fragments de l’original i una sèrie de propostes de treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria de llengües de cultura han fet des de fa temps amb les obres antigues i clàssiques: facilitar-ne l’accés al seu públic natural.

Escrit en els mateixos anys que el Tirant lo Blanc, Espill (1460-1462) ha estat considerada amb justícia una obra cabdal de la literatura catalana de tots els temps. El seu autor, Jaume Roig, metge d?un enorme prestigi, va ser capaç de construir, al damunt d?una forma deliberadament arcaica, una obra de tal agudesa satírica que tendeix a assimilar-se a una comèdia. Les dificultats que deriven de la forma versificada en tetrasíl·labs, així com l?ús d?un estil peculiar, han fet que aquesta obra hagi estat considerada durant molts anys exemple de dificultat lectora. Antònia Carré ens l?ofereix en el present volum alliberada de bona part de les dificultats que l?han acompanyat al llarg dels anys. La presenta en la seva forma versificada original i l?acompanya d?una ajustada i utilíssima traducció al català contemporani. Un bon conjunt de notes aclaratòries acaben d?oferir-nos les claus per a la interpretació d?un dels textos més divertits i enginyosos del nostre passat literari.

Jaume Roig va nàixer a València els primers anys del segle xv i va gaudir d’una trajectòria vital d’un reconegut prestigi social com a metge i administrador. Amb l’Espill, Jaume Roig signa un dels llibres més importants del segle xv. Es tracta d’una de les obres més ambigües, complexes i difícils d’interpretar de la literatura catalana i, al mateix temps, en paraules de Jaume Vidal Alcover: “una de les més enginyoses, més amenes, gracioses, curioses, divertides i, tot cal dir-ho, brutals de la nostra literatura”. L’Espill és una novel·la en forma d’autobiografia fictícia que permet arribar a conclusions diverses, segons vulgues llegir-la des del punt de vista de la misogínia, de la moralitat o la didàctica; o bé, des del vessant de l’humor, la comicitat i l’entreteniment. La nostra edició és una adaptació a la prosa actual que pretén acostar l’Espill a un lector no especialista que, potser, pot trobar dificultats en el vers original i en la llengua del segle xv.