Certament, s?han escrit llibres excel·lents sobre la cuina del País Valencià. Com és lògic, són obres escrites des de dins. En aquestes reflexions pretenem, amb una visió feta des de fora ?això sí, amb passió, reflexió i estima?, retornar als elements bàsics de l?alimentació i la cuina dels valencians, tant a través dels productes com dels plats i la seva història, passant per les característiques culturals, antropològiques i, fins i tot, lingüístiques. Per tant, ens inserim dins la tònica d?una cuina sostenible, arrelada a la terra, als seus productes i a la seva història. Bàsicament, la cuina de les dones, dels llauradors i dels pescadors. És per això que hem estructurat el llibre en tres grans apartats, que, a parer nostre, són la base de l?alimentació dels valencians: ?Les verdures i els llegums?, ?L?arròs i els cereals? i ?El peix i la carn?. Ho hem intentat fer, a més, des d?una visió no estrictament localista ?­que sovint és allò que s?acostuma a fer en qualsevol publicació sobre cuina local?, sinó tenint en compte les cuines del món ?de les més pròximes a les més llunyanes?, els viatges i les experiències.

La Costa Brava i el Pirineu de Girona han donat nombrosos genis en tots els àmbits de la cultura. I la gastronomia no n?ha estat cap excepció, gràcies a figures com els germans Roca o, per adopció, Ferran Adrià. Però aquesta cuina gironina pertany també a les mestresses de casa i als restauradors anònims, que de mica en mica han anat bastint tot un corpus de plats variats i amb segell propi, com ara les diverses variants del mar i muntanya. En aquest exhaustiu receptari ?amb més de dos-cents plats explicats al detall?, coneixerem tota mena de propostes a mig camí entre la tradició i la modernitat, sempre macerades o amanides amb els seus orígens i les diverses variants.

Aquest llibre obre les portes al món fascinant de la cuina antiga: des dels nostres avantpassats més remots del Paleolític, passant per la cuina d’olles i cassoles del Neolític, la robusta cuina dels ibers i la delicada cuina grega, fins a arribar a la sofisticada cuina romana. Receptes explicades pas a pas, fàcils i sempre delicioses, amb adaptacions als ingredients d’avui.

Jaume Fàbrega ens ofereix un ampli receptari de cuina medieval i renaixentista (no n’hi ha cap de més complet!), precedit d’un estudi amè i alhora rigorós sobre com menjaven els reis i els nobles, els mercaders, els pagesos i els monjos, i què et podies trobar a la taula d’un hostal. Totes les receptes s’expliquen pas a pas i se n’adapten els ingredients amb variants i alternatives. A més, per primera vegada es tenen en compte les aportacions occitana (la influència dels càtars), jueva i àrab o berber, amb els seus plats corresponents, com també hi ha referències als plats i les begudes afrodisíacs, un aspecte de la cuina medieval gens negligible, així com diversos plats vegetarians que formarien part de la dieta d’alguns ordes monàstics.

En aquest llibre, l'historiador Jaume Fàbrega ens explica què menjaven i què bevien en aquella època tant els menestrals i els obrers com els burgesos o els indians més adinerats, què es podia comprar a les botigues de quieviures, i quins menús oferien les fondes i els restaurants més luxosos del moment. I a la segona part del volum s'hi pot trobar una exhaustiva recopilació de les receptes pròpies de l'època, plats que constitueixen l'origen de la nostra memòria gustativa.

Teniu a les mans el gran llibre de referència de la cuina catalana i mediterrània, fruit de molts anys de
recerca. No solament és el manual més complet que hi ha al mercat, sinó també l’únic que comprèn tots els ingredients,
totes les receptes, tots els territoris i comarques, totes les tècniques i com tractar, tallar, coure i conèixer els
diversos productes. Totes les receptes estan explicades pas a pas, de forma planera i comprensible, de tal manera que
fins i tot el cuiner o cuinera més inexpert, el més novell, aconseguirà tenir èxit tant amb les receptes més senzilles
i de diari com amb aquelles amb què volem quedar bé amb els familiars, amics o convidats.

La cuina de les comarques de Girona properes als Pirineus
és un combinat de qualitat, fidelitat a la tradició i
innovació. Pel que fa a les comarques nord-catalanes —
Fenolleda, Rosselló, Capcir, Alta Cerdanya, Confl ent i
Vallespir—, també a redós del Pirineu, constitueixen
un lloc privilegiat per a la conservació i tipificació dels
productes autòctons. Aquesta zona continua fent honor
a la frase de Josep Pla, que afirmava que era on es menjava
millor de Catalunya. Però l'escriptor es lamentava
de la pèrdua d'identitat de la cuina de la Catalunya del
Nord, a causa de la influència de la cuina francesa. Eliana
Thibaut i Comalada, pràcticament del no-res i amb
un esforç i una dedicació titànics, va tornar a donar senyals
d'identitat a aquesta cuina del nord dels Pirineus.