El mètode Albert Serra segons Jaume C. Pons Alorda.
«Caos. Descontrol. Desorganització. No planificació. No forçar. Improvisar i enregistrar aquesta lassitud. El punt bàsic de viure en la crisi constant, el desordre absolut. Qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment, per tant cal estar atent sempre. No hi ha talls. No hi ha principi ni final. Des del primer dia es filma tot. Els no-actors haurien d’estar caracteritzats i a punt sempre. No són actors, són titelles. No hi ha interpretació sinó creació. Una personificació. I obeeixen la crueltat de la dictadura de l’art fins a les màximes conseqüències. Tals són les ordres del gran magnànim Serra. I això és perquè l’art exigeix sacrificis.»
És a l’Albert Serra que hem d’agrair l’encert d’encarregar a Jaume C. Pons Alorda aquest magnífic writing of de la pel·lícula Història de la meva mort, guardonada amb el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker, que també destaca la interpretació de Vicenç Altaió en el paper de Giacomo Casanova.

Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2007. La victòria de la dona lluna és una successió de petits poemes numerats del 100 a l'1. Un compte enrere que significa no pas un retrocés sinó un avenç cap a un origen que és l'origen matriarcal. La gran matriarca és una deessa i està simbolitzada per una icona que sovint ha representat la feminitat: la lluna. El llibre d’en Jaume C. Pons Alorda va guanyar el premi de Poesia Miquel Martí i Pol de la UAB en l’edició de 2007 amb una reivindicació justa, que és la de l'essència perduda del matriarcat, d'un ordre on el poder no és la fita sinó la concepció d'homes bons que engendrin homes i dones bones.
Jaume C. Pons Alorda o el corn de l'abundància farcit de fruita confitada, de caramels i de confits; i vessa pertot aquesta mel que mai embafa, i ens torturen els seus versos que s'inflamen.