En l’escriptura i la lectura de (blanc) es busca el reconeixement de matèries i individus, l’un a un de cada color i de cada ésser en el seu ritme. I en ells, també, el blanc encegador.
Les coses quan són en elles mateixes. Allò que les abstraccions destrueixen. Individus lliures de nom, reconeixent-se en el seu propi cos. En la seva humanitat o materialitat, en la seva vida-en-la-humiliació, o en l’alegria. En la trobada amb l’abella, la taronja, el lloc, el cos.
Aquí no interessa allò que anomenem poeta sinó la matèria dictant-se en més matèria. La paraula oberta al món. La paraula que estripa el blanc per obrir, per obrir-se a un particular, a una veritat única, una nova fulguració blanca.

“Entre silenci i paraula, el medi aquàtic de la poesia. El poema s’hi vol submergir (...), fer carn, fruit: entre aigües, essent un més en el forçós mutisme de l’aigua.”

Extret de les NOTES de l’autor

Gorgo se convierte en pirata porque no le gusta que le impongan normas estúpidas. Con un grifo por nariz y una capacidad increíble para lanzar palabrotas imposibles conseguirá que su tripulación sea la más temida de todos los mares.

En Gorgo és acomiadat de l'empresa de gelats on treballa perquè s'enfronta al seu cap: un tirà malapersona. Això li obre les portes d'una professió amb futur: la pirateria! I per a aconseguir els seus objectius, no dubtarà a prendre les decisions més inversemblants. De renecs, en sap un niu, ningú no el supera. A l'abordatge!