Maria, una dona de vuitanta anys, assisteix a l’enterrament del seu fill Ferran, un nen que ella havia infantat un llunyà 8 de setembre de 1939 a la presó tarragonina de les Oblates, un nadó que li fou robat en aquell mateix instant, un fill que mai no li ha pogut dir «mare»…
Viure sense el meu fill és la narració d’una de les infàmies més grans de la nostra història recent. És la constatació de com una guerra pot afectar generacions senceres, forçades a viure en la ignorància, en la mentida o en el silenci perquè la veritat és del tot insuportable.
Maria i la vídua del seu fill, Marta, són les protagonistes d’una epopeia de guerra i postguerra. Són dues dones provinents de mons antagònics que, amb la seva capacitat d’estimar i comprendre, aconsegueixen conviure en un lloc comú, antic escenari de batalles, on el perdó i la pau són possibles.