El prestigi immens de l?obra de William Shakespeare ens aclapara i el converteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s?han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui ens sembla que el sentit del que va escriure és intemporal i està establert per sempre. Tant és així que mai no ens demanem com entenien els espectadors de la seva època les propostes d?aquest home que bàsicament es dedicava a reescriure textos d?altres autors.
El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa, precisament, d?indagar el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de l?autor tot apropant-nos a allò que sabien els espectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho es tenen en compte tant les dades històriques com els esdeveniments polítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de les tradicions, i els costums, les modes i les tendències literàries d?aleshores. També ens plantegem si Juli Cèsar es refereix al gran líder romà, d?on ve l?escruixidora i irònica duresa de Troilus i Cressida, fins a quin punt El rei Lear era una qüestió d?actualitat en estrenar-se, si Macbeth és veritablement una obra sobre l?ambició política, o bé com arriba Shakespeare a la colpidora profunditat psicològica d?Antoni i Cleòpatra.
Jordi Coca (1947) és escriptor i doctor en Arts Escèniques. Catedràtic emèrit de l?Institut del Teatre, ha publicat més de quaranta llibres entre assajos, ficció narrativa i literatura dramàtica. Ha estat traduït a diverses llengües i ha rebut els premis literaris més importants del país. Professor visitant durant un semestre a la Universitat de Berkeley, també ha estat escriptor invitat al Hood College de Frederick i a la Universitat de Richmond (EUA). Va ser director general de l?Institut del Teatre entre el 1988 i el 1992, i durant vint anys ha exercit de professor de Teoria i Literatura Dramàtiques. Va ser director d?Acció Cultural de l?Àrea de Cultura de l?Ajuntament de Barcelona entre el 1993 i el 1996, i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entre el 2009 i el 2011. Actualment escriu, fa conferències i dirigeix teatre.

A finals del 1965, l?Ernest entra a la vella Universitat de Barcelona ple d?incerteses. Pertany a una família burgesa, poruga i connivent amb el franquisme, però ell es mou indecís en els laberints de la clandestinitat que acaba de descobrir. Pertorbat per la intensa atracció incestuosa que sent per la seva mare i fascinat per un grup de teatre que viu al marge de la legalitat, l?Ernest acumularà estímuls culturals de tota mena. El mític Maig del 68 també és un imant poderós i, de sobte, el 1969, fuig de Barcelona. A París coneix la Dorothy, explora els camins de la llibertat, pren consciència dels trasbalsos que ha viscut, i ens en deixa testimoni.
L?assassina repressió franquista, els primers atemptats d?ETA, la Caputxinada, la meravellosa aventura teatral de La Pipironda, els intel·lectuals que escrivien l?enciclopèdia Espasa? Els ulls dels homes mentiders observen la ciutat.
Jordi Coca (Barcelona, 1947) és un referent de les lletres catalanes de les últimes dècades i ha obtingut els premis més remarcables de la nostra literatura. Mentre l?Ernest de la novel·la fugia a París, ell coneixia Joan Brossa i començava a escriure en català esperonat per Miquel Martí i Pol.

La Xina del segle XVII era un espai immens i convuls per guerres en què era difícil identificar els enemics. Sovint es produïen massacres brutals com la de Yangzhou, amb més de mig milió de persones mortes en una setmana. Però també era una terra amb grans esperances i tradicions mil·lenàries. I aquí coneixem Suen, un noi senzill que, empès per una curiositat rrefrenable, deixa el seu poble per travessar el país sencer amb un objectiu declarat: veure el gran Emperador. La seva és una lluita per aprendre i per entendre, i, lentament, abandona sentiments atàvics i s’adona d’allò que porta el seu món a la ruïna. Aprèn dels alts funcionaris, els serveix, canvia de nom i lluita amb un dels últims guerrers lleials que queden. És el viatge de tota una vida. La gran aventura de Suen no és una novel·la històrica. És una faula. La faula sobre l’aprenentatge i la crueltat de la lluita pel poder.
L’Emperador (1997) és una de les obres centrals de Jordi Coca, un dels principals autors de les últimes dècades al nostre país. La Institució de les Lletres Catalanes la va reconèixer com la millor novel·la publicada entre el 1996 i el 1998, i aquesta edició en celebra el vintè aniversari.

Un profesor recuerda cómo llegó a Estados Unidos a principios del verano de 1992, justo después de su divorcio, con la intención de viajar en coche hasta la Universidad de Berkeley, donde dará clases y escribirá un libro sobre los grandes pintores paisajistas norteamericanos del siglo xix. Sin embargo todo empieza a enrarecerse con la aparición del misterioso y errático poeta Tom Dunkel, que se sumará al viaje. Situaciones y paisajes imprevistos, dudas fundamentales, miedo... En un pueblo sin vida de Nevada el profesor conocerá al antiguo activista en la lucha por los derechos civiles Gary Atwood, a su interesante esposa Jill, y a Amy, una agente inmobiliaria que no quiere hablar de su pasado. El calor del desierto, el deseo y la enfermedad incitan al profesor a replantearse su vida, su trabajo, su fracaso matrimonial, el fondo romántico de la pintura sobre la que quiere escribir, el supuesto valor de la literatura beat que retrató las mismas carreteras por las que él se ha perdido...

Un professor recorda com va arribar als Estats Units a principis de l'estiu del 1992, just després del seu divorci, amb la intenció de viatjar en cotxe fins a la universitat de Berkeley, on tenia previst impartir classes i escriure un llibre sobre els grans pintors paisatgistes nord-americans del segle xix. No obstant això, tot es comença a enrarir amb l'aparició del misteriós i erràtic poeta Tom Dunkel, que se sumarà al viatge. Situacions i paisatges imprevistos, dubtes fonamentals, por... En un poble sense vida de Nevada, el professor coneixerà en Gary Atwood, antic activista en la lluita pels drets civils, la seva interessant esposa Jill, i l'Amy, una agent immobiliària que no vol parlar del seu passat. La calor del desert, el desig i la malaltia inciten el professor a replantejar-se la seva vida, el seu treball, el seu fracàs matrimonial, el fons romàntic de la pintura sobre la qual vol escriure, el suposat valor de la literatura beat que va retratar les mateixes carreteres per les quals ell s'ha perdut...

Semblava inexcusable que Jordi Coca fos el primer a estudiar el teatre de Josep Palau i Fabre. I ho ha fet tenint a l’abast i investigant el llegat teatral que Palau va deixar a la fundació que porta el seu nom. Un llegat que, en la lectura atenta de Jordi Coca, permet elaborar una visió aprofundida i completa del que va ser l’aportació escènica de Palau, en tant que dramaturg i home de teatre.

El present estudi se centra en el primer teatre de Palau i Fabre, el que va des del 1935 fins al 1958. Són els anys de l’aparició de Palau en la literatura catalana, de la Guerra Civil i de l’exili a París. Durant aquests anys, Palau no deixa mai d’escriure teatre, tant en català com en francès. Si fins ara s’havien publicat setze peces teatrals de Palau, aquest estudi ha permès a Jordi Coca treure a la llum una gran quantitat de textos inèdits.

Tenint en compte aquest material i la reordenació de les obres, aquest llibre vol ser una nova aproximació a les claus interpretatives de l’obra escènica de Palau i Fabre. El treball abasta tant els textos dramàtics com les reflexions teòriques, els articles i qualsevol altra referència dramatúrgica produïda per Palau en el període en què escriu el gruix més significatiu de la seva obra dramàtica. Jordi Coca situa l’escriptura teatral al cor mateix de l’obra de Josep Palau i Fabre. El resultat és un estudi excepcional d’una obra i una època essencials en la literatura catalana moderna.