Aquest quadern comença el primer dia de l’any 2012 i acaba el dia 31 de desembre. És un quadern de notes que l’autor ha escrit cada dilluns. El resultat és com aquelles carpetes dels alumnes que s’han d’endreçar a final de cada trimestre i que recullen el treball fet durant un curs.
Hi trobareu referències a l’actualitat que parlen del temps que ens toca viure. Un temps present, però que se sap condicionat pel passat, en forma de memòria, i que té la mirada al futur, a la utopia i a l’esperança que sempre suposa un projecte educatiu.
Al llarg de les setmanes apareixen anècdotes, algunes categories, records, vivències, persones, reflexions ètiques i estètiques, preguntes, respostes i noves preguntes que, possiblement, mai no tindran una resposta definitiva. Per això té sentit educar.
També s’hi inclouen resums breus d’alguns dels llibres i de les pel•lícules que l’autor ha llegit o ha vist durant l’any. Per a ell, l’educació, el cine i la literatura formen un tot indestriable, a través del qual ens explica com mira el món i com es veu en ell, en aquest món que intenta conèixer, entendre i millorar.

Aquest quadern comença el primer dia de l’any 2012 i acaba el dia 31 de desembre. És un quadern de notes que l’autor ha escrit cada dilluns. El resultat és com aquelles carpetes dels alumnes que s’han d’endreçar a final de cada trimestre i que recullen el treball fet durant un curs.
Hi trobareu referències a l’actualitat que parlen del temps que ens toca viure. Un temps present, però que se sap condicionat pel passat, en forma de memòria, i que té la mirada al futur, a la utopia i a l’esperança que sempre suposa un projecte educatiu.
Al llarg de les setmanes apareixen anècdotes, algunes categories, records, vivències, persones, reflexions ètiques i estètiques, preguntes, respostes i noves preguntes que, possiblement, mai no tindran una resposta definitiva. Per això té sentit educar.
També s’hi inclouen resums breus d’alguns dels llibres i de les pel•lícules que l’autor ha llegit o ha vist durant l’any. Per a ell, l’educació, el cine i la literatura formen un tot indestriable, a través del qual ens explica com mira el món i com es veu en ell, en aquest món que intenta conèixer, entendre i millorar.

Aquest quadern comença el primer dia de l’any 2012 i acaba el dia 31 de desembre. És un quadern de notes que l’autor ha escrit cada dilluns. El resultat és com aquelles carpetes dels alumnes que s’han d’endreçar a final de cada trimestre i que recullen el treball fet durant un curs.
Hi trobareu referències a l’actualitat que parlen del temps que ens toca viure. Un temps present, però que se sap condicionat pel passat, en forma de memòria, i que té la mirada al futur, a la utopia i a l’esperança que sempre suposa un projecte educatiu.
Al llarg de les setmanes apareixen anècdotes, algunes categories, records, vivències, persones, reflexions ètiques i estètiques, preguntes, respostes i noves preguntes que, possiblement, mai no tindran una resposta definitiva. Per això té sentit educar.
També s’hi inclouen resums breus d’alguns dels llibres i de les pel•lícules que l’autor ha llegit o ha vist durant l’any. Per a ell, l’educació, el cine i la literatura formen un tot indestriable, a través del qual ens explica com mira el món i com es veu en ell, en aquest món que intenta conèixer, entendre i millorar.

En Nil és un nen valent que de vegades té por. Llavors, tanca els ulls com els talps, s’avorreix com les estàtues o bé es fa més pesat que un elefant.
Nil és un llibre de sentiments, un catàleg d’estats d’ànim. Mostra com els nens poden manegar les seves emocions; una tasca fonamental del seu desenvolupament individual i social.
Una lectura adequada també per a adults perquè pot ajudar-los a comprendre l’expressió dels sentiments dels petits que creixen al seu voltant.
Les paraules de Jaume Cela voleien sobre les taques de color que Alba Garcia i Puig utilitza per donar pas a cada emoció del personatge.

Si tal como se afirma en la introducción de este libro «vivir es convivir con la memoria» podríamos deducir que la memoria nos ayuda a construirnos de una determinada manera. Tú me aprendes no es un libro de memorias. Es un libro sobre la memoria donde el autor reflexiona a partir de aquello que recuerda, a partir de algunos de los momentos que le han hecho ser como es. Así, esta memoria se proyecta en el presente y en el futuro, ayuda a dar sentido al día a día donde el maestro intenta responder a las necesidades que tiene la persona a quien acoge y acompaña en el proceso de descubrimiento del mundo. Quizá es por eso que el autor cree que una manera de definir qué significa educar es la siguiente: compartir la interpretación que hacemos del mundo.

Si tal com s'afirma en la introducció d'aquest llibre «viure és conviure amb la memòria» podríem deduir que la memòria ens ajuda a construir-nos d'una determinada manera. Tu m'aprens no és un llibre de memòries. És un llibre sobre la memòria on l'autor reflexiona a partir d'allò que recorda, a partir d'alguns dels moments que l'han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia a dia on el mestre intenta respondre a les necessitats que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de descobriment del món. Potser és per això que l'autor creu que una manera de definir què significa educar és la següent: compartir la interpretació que fem del món.