La revista fue, es y seguirá siendo hija y producto de su tiempo. De las circunstancias sociales, políticas y culturales de cada una de las épocas en que le tocó vivir. Y en todas, vivió la censura, incluso en la actualidad. Pero la revista es mucho más de lo que el espectador de a pie pueda presenciar una vez adquirida su localidad y se sienta cómodamente para presenciar el espectáculo.
La revista es también todo el entramado escénico que latía tras las bambalinas. De interminables horas de elección de compañía, libreto, música y artistas. De agotadores ensayos y de airadas vedettes. De duras giras por provincias y de nervios el día del estreno. De aplausos y risas. De llantos y pensiones. De las “mamás” de la artista en el camerino, a estraperlistas sin pudor rendidos admiradores de la vedette de turno. De dimes y diretes en torno a la escultural estrella del espectáculo… Eso y, mucho, muchísimo más, era la revista. Un género menospreciado por algunos al que Juan José Montijano a través de esta magnífica obra coloca en el lugar que siempre ha merecido.
Señoras… señores… ¡¡Luz a baterías!! La revista va a comenzar… Regresan a la pasarela Celia Gámez, Queta Claver, Addy Ventura, Lina Morgan, Tania Doris, Virginia de Matos, Trudi Bora, Paquita Gallego, Carmen Olmedo, María de los Ángeles Santana, Vicky Lussón acompañadas por Lepe, Cervera, Bárcenas, Heredia, Quique Camoiras, Juanito Navarro, Luis Barbero, Tony Leblanc, Alfonso del Real, Pedro Peña, Luis Cuenca, Adrián Ortega, Ángel de Andrés, Pajares y Esteso... así que… Señoras… señores… entonen, junto a nosotros aquello de “Lleve usted nardos, caballero, si es que quiere a una mujer… nardos no cuestan dinero y son lo primero para convencer… Por la calle de Alcalá, con la falda almidoná y los nardos apoyaos en la cadera…”

Els Bennet ?un matrimoni amb cinc filles en edat de casar-se? es poden permetre viure folgadament perquè el pare, un home culte i sorneguer, és usufructuari de la casa familiar i les finques que l?envolen. Però, tot i així, la senyora Bennet pateix pel futur que espera a les seves filles quan el marit falti ?si no és que aleshores ja són totes ben casades?, perquè aleshores la casa anirà a parar a les mans del seu parent més pròxim, el senyor Collins.
La sort els canvia tot d?una quan s?assabenten que Netherfield, una gran propietat de la contrada, ha estat comprada pel senyor Bingley, un jove ric i solter, que la senyora Bennet confia que aviat buscarà muller. Al cap d?uns dies, com s?escau entre veïns ben educats, l?agradable Charles Bingley es presenta als Bennet acompanyat de la seva germana Caroline i del seu bon amic Fitzwilliam Darcy, que és fins i tot més ric que en Bingley... però molt més reservat.
Durant els mesos següents, hi haurà visites, sopars i fins i tot un gran ball que tindrà lloc a Netherfield i en què les cinc filles dels Bennet tindran ocasió d?enlluernar tothom. Els Bingley faran amistat amb la Jane, la filla gran, bonica i discreta. En canvi, l?Elizabeth, la segona i preferida del pare per la seva esmolada intel·ligència, topa des del primer moment amb el senyor Darcy: els prejudicis d?ella respecte del ric propietari, així com el temperament orgullós d?ell, faran molt complicada fins i tot la més intranscendent de les converses entre tots dos.

França, 1539. A l’edat d’onze anys, la petita Bertrande de Rols és casada amb en Martin Guerre, fill d’un poderós terratinent. Al cap d’un temps, arran d’una discussió amb el seu pare, en Martin abandona la dona i un fill petit i desapareix sense deixar rastre durant vuit anys. Quan torna a casa, hi troba una Bertrande que té dificultats per reconèixer el seu marit i que fins i tot recela que realment sigui ell. Tot i així, la dona l’acull a la llar i al llit, perquè, encara que ell hagi canviat molt, té alguns trets físics distintius d’en Martin, i a més sap coses que només el seu marit podria saber...

Las historias de MEG y MOG han hechizado a miles de niños durante casi cincuenta años.
Son perfectos como libros de lectura compartida o de lectura en solitario. A los pequeños les entusiasman los personajes (una bruja, un gato y un búho de lo más simpático), los colores vivísimos, los sonidos, y el trazo: simple, directo, vibrante. Una pequeña obra de arte ilustrada por el genial Jan Pie?kowski.

Las historias de MEG y MOG han hechizado a miles de niños durante casi cincuenta años.
Son perfectos como libros de lectura compartida o de lectura en solitario. A los pequeños les entusiasman los personajes (una bruja, un gato y un búho de lo más simpático), los colores vivísimos, los sonidos, y el trazo: simple, directo, vibrante. Una pequeña obra de arte ilustrada por el genial Jan Pie?kowski.