As personaxes deste libro están medrando. Ou quizais non se decaten de que xa remataron de medrar. Da adolescencia á trintena, as voces que tecen "A parte fácil" aprenden a convivir con sentimentos de culpa que non lles pertencen, coa vergonza, con segredos familiares antigos e recentes... A dificultade para comunicarse co mundo déixaos illados na inquietante xordeira de quen afunde a cabeza relaxadamente nunha bañeira chea de auga e sopesa a idea de non erguerse nunca máis. Os contos de "A parte fácil" conforman o primeiro libro de narrativa de Ismael Ramos.

«Lixeiro», o terceiro libro de Ismael Ramos é unha reflexión sobre os desencantos do presente e a procura dunha transcendencia que non chega. A precariedade, a amizade no transo á idade adulta, unha parella que se desintegra, unha irmá que medra, lebres que cruzan a estrada sen mirar, traballadores en barco, tren, autobús... Todos eles atravesan este poemario, que foxe coma un animal miúdo sen saber moi ben onde vai, gozando de cada respiración na carreira. Velaquí o latexo dun corazón novo.

Els personatges d'aquest llibre estan creixent. O potser no s'adonen que ja han acabat de créixer. Entre l'adolescència i els trenta, les veus que poblen _La part fàcil_ estan aprenent a conviure amb sentiments de culpa que no els pertanyen, amb vergonyes paralitzants, amb secrets familiars vells o recents... S'enfronten a circumstàncies i esdeveniments greus però en cap cas excepcionals: l'explotació laboral, la lenta descomposició d'una amistat, la mort inesperada, la malaltia mental... Hi ha un cert estranyament amb la realitat i una dificultat per comunicar-se que travessen la vida quotidiana dels personatges i donen al recull un aire líric, d'emocions profundes, de sentiments primigenis. Amb una escriptura subtil i emotiva, empàtica, Ismael Ramos mostra les esquerdes que s'obren en les relacions humanes. Sovint, els personatges no saben què fer amb les seves vides. Ben bé, com tots nosaltres. TRADUCCIÓ D'EDUARD VELASCO

Sentiredes que o vento asubía nas gaiolas dos pescadores. Notaredes como os pés se vos afunden nos areais. Miraredes nais alimentando os fillos na praia. Veredes gaivotas atragoarse con peixes. Escoitaredes «el camaleón, el camaleón» no café Plantacións. Entraredes no templo. Iredes recibir o pai, por suposto con camisa branca, para logo despedilo.
A verdadeira poesía crea territorios. Habítaos. Ismael Ramos, ese rapaz da montaña a quen ensinaron a estar só, hai xa anos que se apropiou do territorio da ferida, pero agora demostra, como moi poucos na poesía galega actual, que tamén sabe construír novas paisaxes, modificar xeografías. Texto de Carlos Maquieira.