Aquest llibre repassa com s’ha pensat a Barcelona la cuina com a espai domèstic (sovint anomenat laboratori pels mateixos autors que la tracten) des d’Ildefons i Clotilde Cerdà fins al tardofranquisme. Analitza l’evolució estètica de la publicitat i els seus missatges més remarcables, com ara el «Moulinex libera a la mujer» que va fer estralls durant els anys seixanta del segle XX. I desvetlla els vincles entre la història de la ciutat, de la tecnologia, de l’arquitectura, dels sabers, dels imaginaris i de la relació entre cuina i gènere. Veurem l’evolució de la ciutat pletòrica de les dècades de les exposicions Universal i Internacional, amb l’arribada de la llum elèctrica i la progressiva democratització del subministrament energètic, passant pel veritable cul-de-sac de la ciutat moderna, a partir del 1939.

Aquest llibre fa un recorregut històric per la construcció de Barcelona en el període 1940-1970, un moment en què la ciutat va haver de créixer ràpidament en extensió (i també en alçada). Eren els temps en què es van construir nous barris amb l’objectiu d’intentar resoldre greus problemes d’habitatge i, arran d’això, la ciutat va haver de crear els equipaments i els serveis necessaris per a la mobilitat i per atendre una població que ja s’estenia cap als municipis propers (Mollet, Terrassa, Badia del Vallès, Montgat, Viladecans, Sant Joan Despí…).
El fotògraf Leopoldo Plasencia (Canet de Mar, 1906 – Barcelona 1988) va rebre l’encàrrec per part d’algunes de les empreses constructores o d’institucions promotores, com ara l’Ajuntament de Barcelona, de documentar gràficament aquesta transformació.

Aquest llibre narra alguns episodis de la que va ser la primera biblioteca pública de dones d’Europa, creada el 1909 per la senyora Francesca Bonmaison, i que a partir de l’any següent es va convertir en un espai cultural creat, finançat i gestionat per dones. L’”Institut” va ser un espai referencial per a la societat catalana, especialment dels primers anys vint del segle passat.

Un exploració viscuda de la capital de Cuba, que descobreix la importància de la presència catalana a l'Havana en l'arquitectura, la indústria, la societat, etc.