Brillantor intel·lectual, profunditat espiritual, riquesa discursiva, calidesa humana, llibertat interior, són alguns dels trets que permeten descriure, per simple aproximació, un carisma impossible d’explicar amb paraules: el del teòleg i biblista Josep Rius-Camps. Erudit apassionat, destaca per l’originalitat i la gosadia de les seves aportacions en els camps bíblic i patrístic.
En aquest llibre, Josep Rius-Camps explica no solament els resultats de les seves recerques, sinó la manera com hi ha arribat. Hi trobem també el relat d’una vida gens convencional, així com intuïcions al voltant de temes (filosòfics, teològics, etc.) que no són objecte de les seves investigacions acadèmiques, però sí de les seves inquietuds «existencials».
El llibre sorprèn per la profunditat dels interessos de fons de Josep Rius-Camps i per episodis desconeguts de la seva vida, constituïda no solament per fets exteriors, sinó també per esdeveniments interiors.

¿Fins a quin punt és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines, voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure?n els atributs? A la llum del segon manament, ¿tota paraula sobre Déu no és, potser, una blasfèmia? La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. D?aquesta manera, Déu es converteix en una font de legitimació. El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contra els perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No és la crítica de la religió exposada des de fora de la religió després de segles de transmissió i desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textos bíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa. És la religió recordant-nos que, com deia Duch, és capaç del millor i del pitjor: també del pitjor. Per sospitar dels discursos religiosos, dels perills de l?ús del nom de Déu, dels paranys de les predicacions clericals, no cal recórrer a elaborades desmitificacions des de fora, perquè la mateixa llei de Déu ens adverteix contra la temptació d?instrumentalitzar-lo.

Brillantez intelectual, profundidad espiritual, riqueza discursiva, calidez humana, libertad interior, son algunos de los rasgos que permiten caracterizar, por simple aproximación, un carisma imposible de explicar con palabras: el del teólogo y biblista Josep Rius-Camps. Erudito apasionado, destaca por la originalidad y la osadía de sus aportaciones en los ámbitos bíblico y patrístico. En este libro, Josep Rius-Camps explica no solamente los resultados de sus investigaciones, sino la manera como los ha logrado. Encontramos también el relato de una vida nada convencional (formación en el seminario, estudios de teología en Roma y Alemania, retorno a Cataluña, instalación en una ermita cercana a Barcelona…), así como intuiciones en torno a temas (filosóficos, teológicos, etc.) que no son objeto de sus investigaciones académicas, pero sí de sus inquietudes, digamos, «existenciales». El libro sorprende por la profundidad de los intereses de fondo de Josep Rius-Camps y por episodios desconocidos de su vida, constituida no solamente por hechos exteriores, sino también por acontecimientos de carácter interior.