«No soc persona procliu al políticament correcte, perquè crec que respon massa fidelment a la necessitat del poder de camuflar els seus objectius ?la rapinya, en totes les seves formes? edulcorant-los amb paraules manllevades del seu oponent».
Des dels anys setanta, quan va estar al capdavant de la revista Canigó, fins al temps de la columna diària al diari Avui, la ploma d?Isabel-Clara Simó va deixar un munt d?articles escrits per a la premsa dels Països Catalans. Amb una vocació ferma d?intervenir en l?esfera pública, Simó va ser una autora omnímoda: seguir-li les petjades és seguir el rastre dels nostres problemes principals al llarg dels darrers cinquanta anys. La cultura ?i especialment la llengua?, l?escriptura, el feminisme i l?independentisme eren els seus principals camps de batalla, i aquí presentem una selecció de la seva enorme producció periodística vertebrada a partir d?aquests grans temes.

No hauria passat res si l?Olga i l?Ilya, un matrimoni refinat i estranyament avingut, no haguessin comprat aquella casa de camp. La parella, aparentment pacífica i que ronda la seixantena, pretén retirar-se a viure una vida pausada i tranquil·la, però es trobarà amb un imprevist: la casa limítrofa també té un nouvingut, l?Igor, un home més jove, vidu, amical i fàcil d?acontentar. Tant és així que l?Olga de seguida s?ofereix per ajudar-lo a instal·lar-se, i, de bon començament, tot rutlla com una seda. Però un dia, sense saber molt bé el perquè, es trenquen les regles del joc i es capgiren els rols de poder, apareixen infidelitats, confidències dites i no dites, re-cels, sospites, maltractaments i venjances capcioses. I ja se sap que, quan les coses es torcen i no van pel camí esperat, el més mínim error pot comportar el màxim desastre. Després de guanyar el Premi d?Honor de les Lletres Catalanes l?any 2017, Isabel-Clara Simó torna amb una novel·la on ens proposa una autèntica tragèdia grega farcida de personatges malaltissos i pertorbadors en un entorn rural perillosament bucòlic.