Va ser al Quadern d’exercicis on Iorgos Seferis començà a mostrar la seva veu més personal i ens regalà alguns dels millors versos que va escriure. Aquest recull i els altres tres reunits en aquest llibre —Gimnopèdia, El «Tord» i Tres poemes secrets— constitueixen, juntament amb els famosos Diaris de bord, als quals emmarquen cronològicament, la seva obra de maduresa. El poeta hi harmonitza com ningú la tradició i la modernitat, empra els mites antics com a vehicle per entendre un present sovint tràgic i evidencia així les paradoxes vitals dels hel·lens que li eren contemporanis: «Per allà on viatjo Grècia em fereix», un vers que condensa una de les meravelles poètiques del segle XX.

Dividits en tres parts i publicats separadament a l’origen (el 1940, el 1944 i el 1955), els Diaris de bord constitueixen un prodigiós itinerari poètic que ens permet conèixer la complexa condició de l’expatriat i la seva particular visió d’una de les èpoques més atziagues de la història recent. La metàfora de la navegació suggerida pel títol serveix a l’autor per recórrer els principals esdeveniments del seu temps i del seu poble: la dictadura militar en vigílies de la Segona Guerra Mundial, el dolor de l’exili durant l’ocupació nazi de Grècia, i el difícil procés de descolonització de Xipre. Aquest llibre és indubtablement una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.