GRANDES OBRAS CLÁSICAS

¡Las Marquesas! ¡Qué extrañas
visiones de cosas exóticas evoca este mismo nombre! Huríes
desnudas, banquetes canibalescos, bosquecillos de cocoteros, arrecifes
de coral, reyezuelos tatuados y templos de bambú; valles soleados
plantados de árboles de pan; canoas talladas danzando en las chispeantes
aguas azules; bosques salvajes custodiados por ídolos horribles:
ritos paganos y sacrificios humanos.» Con estas palabras nos introduce
Melville
en el universo de las islas de los mares del Sur, lugar en el que recaló
en 1842 -en la espléndida bahía de Taioache, en Nukuheva-,
después de un prolongado viaje a bordo del ballenero Acushnet.
Taipi
es el relato prodigioso de las aventuras y desventuras del autor en las
Marquesas: la huida del barco, la angustiosa odisea por los valles de Nuka-Hiva,
el descubrimiento de un paraíso sorprendente, la vida entre los
indígenas, las costumbres, su dicha paradisíaca, su epicúreo
primitivismo..., y el idilio amoroso que se encarna en la belleza de Fayaway...

Hereu literari de Nathaniel Hawthome, Hermán Melville (1819-1891) trasllada les obsessions morals pròpies del puritanisme calvinista del seu admirat amic a un ambient real i alhora insòlit i suggestiu: el mar. En efecte, a Moby Dick (1851), s'hi pot veure expressada, en termes mítics, fantàstics i simbòlics, l'antinòmia «barbàrie»/«civilització», i al mateix temps una anticipació de la crisi del naturalisme, encarnada en la persecució a mort de la cèlebre balena blanca.
Després de la recent incorporació de Moby Dick al català —magníficament traduïda per l'escriptora Maria Antònia Oliver— i de Bartleby, l'escrivent, no podia faltar aquesta petita obra mestra de Hermán Melville que és Benito Cereño (1855), una obra no pas menys terrorífica i enigmàtica que aquella. Basada en un fet real, aquesta novel·la curta narra la història d'un capità nord-americà de la marina mercant que un bon matí veu arribar a la badia de Santa Maria —una illa deserta situada davant per davant de la costa xilena— un vaixell de vela estranya. Tot respectant l'estructura típica del relat, però efectuant-hi uns pocs canvis, Melville aconsegueix crear una atmosfera de malson només equiparable a la de Les aventures d'Arthur Gordon Pym, d'E. A. Poe, i d 'El cor de les tenebres, de Joseph Conrad (núm. 11 d'aquesta col·lecció).
El turmentat i pàl·lid capità Benito Cereño, amb el seu inseparable criat negre Babo, i el capitost dels amotinats, Atúfal, sota la mirada esparverada del confiat capità Amasa Delano, són els protagonistes d'aquesta obra inquietant, considerada pels crítics i escriptors més prestigiosos com el millor conte que mai s'hagi escrit en llengua anglesa.

Pierre, joven agraciado por la fortuna y el talento, descubre un día que la imagen de su difunto padre no es tan venerable como le habían inculcado. A partir de ese momento su vida se convierte en una peregrinación hacia la derrota en la que el amor y la familia parecen vistos a través de la más cruda ironía. Igual que tantos protagonistas de Edgar Allan Poe, "Pierre o las ambigüedades" es una proyección del mejor Herman Melville (el de "Moby Dick", "Bartleby" o "Benito Cereno"). Libro con fiebre, ebrio de excitación, recoge multitud de ingredientes de todo tipo para ofrecernos una novela revulsiva, paródica y sentimental tan ambigua como su título promete.