Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l?infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen o Algernon Blackwood van recollir l?essència de tots aquells terrors d?espant i van contribuir a la seva popularització, però correspon a H. P. Lovecraft l?honor d?haver-ne estat l?inventor. Gràcies a «Els mites de Cthulhu», la influència de Lovecraft en la literatura de terror dels últims cinquanta anys ha estat
ncommensurable, fins al punt que s?ha acabat convertint en un autèntic autor de culte. Aquest primer volum, prologat i traduït per Jordi Dausà, és una selecció personal d?alguns dels millors relats dels Mites i una bona porta d?entrada als seus horrors còsmics.

En el poblet de Dunwich, Massachusetts, neix i creix Wilbur Whateley, una criatura horrible que des de ben petit té atemorits persones i animals. Instruït pel seu avi en la màgia negra i la bruixeria, voldrà accedir als coneixements d?un llibre prohibit, el Necronomicon, per obrir el portal dimensional que permeti el retorn de Yog-Sothoth, i així propiciar l?apocalipsi. Tres professors de la Universitat d?Arkham, però, provaran d?impedir-ho, a risc de perdre-hi la vida... i el seny.
Publicat per primer cop el 1929 a la revista Weird Tales, «L?horror de Dunwich» és un dels «grans textos» de Lovecraft i una de les peces centrals dels seus cèlebres Mites de Cthulhu. «Els millors relats d?H. P. Lovecraft són el més terrorífic que ha donat la literatura nord-americana, i conserven intacte tot el seu poder.» Stephen King

Randolph Carter és l'únic personatge que H. P. Lovecraft fa aparèixer en diversos relats i hi ha consens a dir que és una mena d'alter ego d'ell mateix. Desil·lusionat pels valors de la societat actual i gens interessat en la vida real, Carter es concentra en el món dels somnis, al qual té accés gràcies a una misteriosa clau de plata. En aquest món paral·lel -amb criatures extraordinàries, paisatges irreals i divinitats pròpies- és on Carter viu les seves aventures oníriques i on Lovecraft desplega la seva fantasia inigualable i captivadora: portes que donen accés a altres dimensions; cementiris, esglésies i boscos amarats per les llegendes; persones que es desdoblen i viuen tota la seva vida simultàniament; éssers indescriptibles i innominables; misteris ocults que, quan es coneixen, electrifiquen els nervis i paralitzen la ment i el cor... LOVECRAFT ATORGA LA MATEIXA IMPORTÀNCIA A LA REALITAT I LA IMAGINACIÓ, I LA SEVA LITERATURA TRANSITA PER TERRITORIS NO EXPLORATS ABANS, MÉS ENLLÀ DEL REAL: NARRACIONS GÒTIQUES I ONÍRIQUES, AMB VIVÈNCIES DIFÍCILMENT DESCRIPTIBLES, EN UNIVERSOS INIMAGINABLES, AMB EL TERROR DE DESCOBRIR ALLÒ QUE ESTAVA OCULT ALS NOSTRES ULLS...   TRADUCCIÓ I PRESENTACIÓ DE RICARD VELA

L’ombra sobre Innsmouth, escrita el 1931 i publicada el 1938, forma part dels Mites de Cthulhu, la idea centrals dels quals és que, milions d’anys abans d’iniciar-se el cicle biològic a què pertanyem, la Terra era habitada per uns éssers que, tot i no ser estrictament espirituals, tampoc no eren materials en el sentit un xic estret que acostumem a donar a aquesta paraula. Aquesta raça, a conseqüència de les pràctiques de màgia negra, va perdre el seu domini i va ser expulsada de la Terra, però viu en algun lloc exterior disposada en tot moment a reconquerir-la. El personatge central de L’ombra sobre Innsmouth, en el millor estil lovecraftià, fa un viatge de turisme a la recerca d’antiguitats a la mítica ciutat d’Arkham, però ocasionalment s’atura en un ruïnós i abandonat poble mariner. En aquest poble viuen els descendents del capità Obed Marsh, que segons la llegenda popular va tenir contactes amb certes “bèsties” dels mars del Sud. Des d’aleshores, a causa de la mescla de sangs, segons sembla, els habitants d’Innsmouth han sofert extraordinàries metamorfosis: han adquirit una forma inhumana, meitat peixos meitat batracis, que els fa repugnants. A mesura que el narrador va descobrint la identitat del misteriós capità Marsh se li fa cada cop més evident...

Howard Phillips Lovecraft va renovar completament el gènere del terror amb la seva visió còsmica i la creació dels mites de Cthulhu. Al llarg de la seva vida, a més de convertir-se en el mestre indiscutible del terror modern i d?exercir una influència incalculable sobre les generacions posteriors d?escriptors d?aquest gènere, va reflexionar profundament sobre la literatura de terror i els mecanismes narratius que desperten la por en la ment del lector. El bo i millor d?aquestes consideracions quedà plasmat en el que, probablement, sigui l?estudi sobre el gènere més complet i influent que s?ha escrit mai, L?horror sobrenatural en la literatura. Amb la publicació d?aquest assaig pretenem oferir, per primer cop en català, les millors reflexions sobre la història de la literatura de terror, de la mà d?un dels seus millors conreadors, H. P. Lovecraft.

Con y alrededor de Lovecraft cuaja de manera defi nitiva el cuento de horror materialista. En este tipo de narración, el horror acecha desde la más remota antigüedad o el lejano futuro, en las profundidades insondables del océano, los abismos del espacio exterior, o en lugares apartados de nuestro planeta, tales como el Tíbet, las selvas amazónicas o el desierto del Gobi. Incluso en dimensiones paralelas a la nuestra. Lovecraft comenzó a escribir cuentos de horror de raíces más convencionales para luego ir evolucionando hacia el horror materialista. La expresión última de esa evolución es lo que llamamos los mitos de Cthulhu. Los relatos que se considera que forman parte de los mitos son también evolutivos —y aglutinantes,— y hay una metamorfosis clara desde los primeros a los que escribió poco antes de su muerte. Fueron emergiendo y consolidándose en la narrativa de Lovecraft de manera paulatina. Los mitos de Cthulhu son además aglutinantes porque los cuentos que los conforman incorporaron muchos elementos creados por diversos artistas de los cuales incorporó Lovecraft sin dudar a sus siguientes cuentos. Una y otra vez, se incide en la idea de que nuestro mundo, tal como lo conocemos, no es más que una ínfi ma burbuja perdida en el espacio y a la deriva en el tiempo. El espacio exterior, el pasado remoto, el futuro lejano e incluso otras dimensiones sirven de cubil a dioses de increíble poder y a abominaciones que acechan el momento de irrumpir en nuestra realidad.

En el marc gòtic d’una casa ruïnosa minada per recintes secrets i d’una ciutat decrèpita que al cap de segles manté vius els espants de la caça de bruixes a Massachusetts de 1692, un jove nerviós se submergeix en el seu món oníric i visita escenaris alhora terrorífics i enlluernadors. A cavall entre el somni i la realitat, enmig d’aparicions atiades per l’entorn sinistre, sorgeixen figures tan esgarrifosament memorables com Brown Jenkin, la riallera rata antropomorfa.
Un peculiar poder de fascinació explica que Els somnis a la casa de la bruixa hagi estat repetidament adaptada al cine i al teatre i inspirat diverses versions musicals, inclosa una important òpera rock.