En una casa al mig del bosc vivien tres óssos: un era petit, l’altre era mitjà i l’altre era gran. El petit tenia una tassa petita, el mitjà tenia una tassa mitjana i el gran tenia una tassa gran. I el mateix passava amb les cadires, els llits i qualsevol altra cosa.

Había una vez una casa en el bosque en la que vivían tres osos: uno pequeño, uno mediano y uno grande. El pequeño tenía un tazón pequeño, el mediano tenía un tazón mediano y el grande tenía un tazón grande. Lo mismo pasaba con las sillas, las camas y cualquier otro objeto.

Había una vez dos pobres campesinos, un hombre y una mujer, que estaban muy tristes porque no tenían hijos. Un día, la mujer le dijo a su marido que estaba esperando un hijo. Durante algunos días, la felicidad reinó en la casa, pero muy pronto comenzaron los problemas…

Hi havia una vegada dos pagesos molt pobres, un home i una dona, desconsolats perquè no tenien fills. Un dia la dona va dir al marit que a dins seu hi estava creixent un nen. Durant alguns dies la felicitat va habitar a casa seva, però poc després van començar els problemes…

Paquete promocional retractilado, con 10 ejemplares de cada título.

Paquete promocional retractilado con diez ejemplares de cada título.

Hi havia una vegada un rei vidu que tenia una filla anomenada Blancaneus. Un dia es va casar amb una dona bonica, però dolenta. La nova reina, que a més era bruixa, cada vespre li demanava al mirall: “Qui és la més bella, mirallet? Si no em complaus et faré a trossets”.

Hi havia una vegada una nena que vivía amb la mare en un poblet. L'àvia, que vivia al bosc a mitja hora de camí, se l'estimava molt, i li havia regalat una caputxa de vellut de color vermell. Aquella caputxa li agradava tant, a la nena, que sempre la duia posada...

Hi havia una vegada un home que tenia un vell ase, amb el qual havia portat durant molts anys els sacs de farina al molí. Un día, l'home se'l va mirar tot pensant: "Estás cansat, ruquet meu. Demá em desfaré de tu. "Peró els burros són intel·ligents, i quan el nostre ase va veure aquella mirada, no va esperar l'endemá.

Un llenyataire vivia en un gran bosc amb la segona dona i dos fills de la primera dona, que era morta. Eren molt pobres, i no en tenien prou per menjar tots quatre. "Porta els nens al bosc i abandona'ls" suggeria de nit la madrasta al marit.