El presente libro pretende ser una reflexión sobre las grandes transiciones sociales en marcha en pleno siglo XXI; y sobre los retos que ellas generan en clave de nuevas capacidades institucionales y cívicas para gobernarlas, y (re)construir así las bases de una ciudadanía social en la actualidad. En otras palabras, se quiere abordar la relación entre cambio de época y estado de bienestar, hacer un ejercicio de comprensión de las mutaciones experimentadas que redibujan cotidinidades y proyectos colectivos. Y por lo tanto, que nos retan a repensar los
dispositivos de efectivación de derechos, seguridades y cuidados. Se dibujan vidas y mundos en transición: trabajos de plataforma, diversidades afectivas y sexuales, soledades y mestizajes, emergencia climática, procesos de gentrificación, redes de acción colectiva, relatos de miedo y de esperanza.

Al llarg dels últims anys hem estat testimonis de transformacions accelerades: complexitats creixents, incerteses vitals i noves vulnerabilitats; internet, creativitat i noves energies ciutadanes. Un temps emergent amb expressió en el terreny polític: s'alteren els paràmetres que havien vertebrat els mecanismes representatius, el contracte social i el model territorial. Ens situem avui en un escenari on van quallant els nous actors, es redefineixen els eixos de conflicte i guanya força el debat sobre les sobiranies. En aquest context, les polítiques públiques s'han vist sacsejades. El canvi d'època i les fortes discontinuïtats no impacten només sobre actors i marcs institucionals, generen també transformacions en l'esfera de les polítiques: quins reptes se situen com a centrals en l'agenda dels propers anys?, quines formes de governança apareixen amb més potencial de futur a Catalunya? No són preguntes fàcils, però són rellevants i es troben avui encara poc explorades. A través dels diferents capítols podrem resseguir fils de resposta diversos. Esperem teixir una mirada global que ens permeti ubicar el sistema català de polítiques en coordenades d'anàlisi comparada amb els països del nostre entorn. En efecte, ni l'agenda pot ser la mateixa, ni les formes de generar capacitats de govern poden reproduir les del passat. Sembla doncs indefugible afrontar els nous reptes. Si es defineixen en clau d'aprofundiment democràtic, poden forjar les oportunitats col·lectives amb què perfilar el país del segle XXI: una Catalunya en mans de la gent, on la política i la vida es construeixin en comú. Tot això i altres qüestions relacionades configuren l'entramat de reflexions que aporta el volum. Una lectura que esperem que resulti motivadora i suggeridora.

Ismael Blanco i Ricard Gomà parteixen d’una constatació i d’una hipòtesi. Constaten que avui una conjunció de factors estan comportant impactes socials tan profunds que permeten parlar d’un temps nou. Davant d’això avancen una hipòtesi: els reptes que el nou escenari presenta només podran ser enfrontats amb èxit si es configuren nous actors capaços d’impulsar noves polítiques. En aquest context, l’escala local pren una importància cabdal com a àmbit on bastir les alternatives. El llibre no s’atura a enunciar de manera teòrica aquestes idees. S’estudien municipis i barris com a realitats concretes on debatre les transformacions, les quals dependran de la capacitat d’endegar un innovador procés d’interacció entre pràctiques ciutadanes i institucionals i entre processos de base i polítiques públiques. I aquí rau la clau de volta del plantejament. Les pràctiques ciutadanes poden empènyer notabilíssimes transformacions, però per consolidar-les no poden renunciar a les institucions. Els governs locals transformadors han d’entendre les pràctiques ciutadanes com a palanca de canvis compartits. Els resultats de les eleccions municipals del 2015 semblen donar-los la raó: hi ha una poderosa pulsió de canvi que s’expressa en l’àmbit local» Oriol Nel•lo
Ismael Blanco és professor de Ciència Política a la UAB i Investigador a l’IGOP.
Ricard Gomà és professor de Ciència Política a la UAB i Investigador a l’IERMB i a l’IGOP.

Durante los últimos años, el sistema político-administrativo español ha desarrollado fuertes dinámicas de cambio. Este libro reflexiona sobre dos de estas dinámicas y sus fuertes interrelaciones. Por un lado, el proceso de descentralización y su expresión en la capacidad de los gobiernos autonómicos para adoptar políticas públicas propias en un amplio abanico de temas. Por otro lado, el proceso de construcción de un cierto modelo de Estado de Bienestar, desde la perspectiva del núcleo de políticas sociales que lo configuran. Ambas cuestiones, además, se presentan interconectadas en la práctica. En la España del siglo XXI, la dimensión autonómica del Estado de Bienestar adquiere una enorme relevancia. Buena parte de las políticas sociales se elaboran en el ámbito autonómico, sobre la base de las capacidades de autogobierno que resultan del proceso descentralizador.El libro se estructura en tres bloques. En el primero se estudia la evolución de la dimensión social de la Unión Europea y las principales trayectorias de cambio que describen los Estados de Bienestar de nuestro entorno, para insertar en ellas, finalmente, el caso español desde una perspectiva general. El segundo bloque configura la parte central y más extensa del libro. En él se ofrecen análisis específicos sobre los seis campos más relevantes de las políticas sociales autonómicas: la educación, la sanidad, el empleo, la vivienda, los servicios sociales y las rentas mínimas. El volumen se cierra con un bloque de conclusiones que intenta dar respuesta a dos cuestiones básicas: ¿hasta qué punto se combinan elementos de unidad y de diferenciación en las políticas sociales de las Comunidades Autónomas?, ¿y en qué medida los elementos de diferenciación dan lugar a regímenes autonómicos de bienestar identificables en términos político-ideológicos?